Ubuntu

Fons d'Escriptori del meu Ubuntu
asdf[@more@]

Fa uns dies em vaig comprar un nou PC. El vell, era vell, farragós, no tirava prou, la memòria que tenia era del pleistocè i la pantalla ja em feia salts de color grog. Tot plegat, em va obligar a fer la inversió.

El PC nou, però, em va venir amb el Windows XP instal·lat

Feia temps que tenia pensat fer el salt al linux. 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Ubuntu

Fons de pantalla de l'UbuntuUna persona és persona a raó de les altres persones.

[@more@]

Fa uns dies em vaig comprar un nou PC. El vell, era vell, farragós, no tirava prou, la memòria que tenia era del pleistocè i la pantalla ja em feia salts de color grog. Tot plegat, em va obligar a fer la inversió.

El PC nou, però, em va venir amb el Windows XP instal·lat. Al cap d'uns pocs dies ja m'havien entrat un parell de troians i no paraven d'obrir-se pop-ups emprenyadors. Al costat, hi tenia un CD que algú em va passar un dia. Era el CD d'instal·ació de l'Ubuntu, un sistema operatiu GNU/Linux basat en Debian.

Realment, és sorprenent. La instal·lació va ser senzillíssima. Això sí, em vaig carregar el Windows; simplement el vaig eliminar i vaig sobreescriure l'Ubuntu a sobre. La veritat és que feia temps que en tenia ganes; del Windows, de les seves contínues penjades, dels maleïts virus i troians entrant constantment, n'estava ben fart.

Fer el pas és més senzill del que sembla. I tinc de tot: puc mirar vídeos, editar textos, editar imatges, escoltar música, sincronitzar el meu ipod, navegar per internet, gestionar la meva agenda… Puc fer tot, tot, el que feia abans amb el Windows, però amb l'aventatge que no m'entren virus, no es penja i tot és, a més, gratuït, lliure i… en català! I el trobo més elegant que l'altre!

Val a dir que l'Ubuntu té varis escriptors, sobretot el GNOME i el KDE, amb paquets i programes propis (tot i que tots poden funcionar amb tots, pràcticament). Els vaig probar tots dos i, finalment, m'he decidit pel primer. El trobo més senzill, més net, més harmoniós (tot i que tot són gustos).

Senzillament, estic encantat. A internet hi ha una comunitat catalana d'usuaris d'Ubuntu, on pots trobar informació, preguntar dubtes, resoldre'n, anar al fòrum

M'agradaria convidar-vos a perdre la por, a fer el salt, a probar aquest fantàstic sistema operatiu i a instal·lar-lo. No cal perdre el Windows, si voleu; només calen fer particions (per això ja cal ajuda o tenir més informació ) i instal·lar ambdós sistemes operatius a part.

Per internet hi ha molta informació del tema (comenceu per llegir la que trobareu a softcatalà, per exemple), de què vol dir passar-se al GNU/Linux i dels aventatges que comporta.

Animeu-vos! Hi sortireu guanyant, segur. 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: Ubuntu

  1. Mariona diu:

    Així m’agrada noi/a!!!
    Tant de bo més gent se n’adonés, com tu, d’allò que està fent Microsoft amb nosaltres! I ara amb el vista, pitjor!!!
    Salut!

  2. moz diu:

    Ara que m’he de canviar l’ordinador potinejaré una estona amb alguna distribució Linux abans de comprar una altra màquina i a veure que tal. El que més m’intimida és haver-m’hi d’acostumar, però pel que veig sembla força fàcil.

  3. Myrddin diu:

    Atenció, pregunta: què tal l’Ubuntu aquest si tens una connexió a Internet wifi amb un modem-router?

    Jo vaig provar de configurar una distribució LinuxMandrake 10.0 i no vaig tenir collons, era desesperant, el suport per connexions wifi era, simplement, inexistent.

    No tot són flors i violes, creu-me…

  4. Alex diu:

    Jo tinc una connexió a internet wi-fi i ara mateix estic escribint aquestes ratlles des de el sofà de casa amb el meu portatil amb l’UBUNTU 7.04. Val a dir que tinc el dispositiu intern wifi (una tarja Intel) i un de extern (tarja PCMCIA D-Link).

    La istal·lació de UBUNTU em va reconeixer els dos dispositius i mai no he tingut cap problema amb l’internet.

    Ara bé, cal puntualitzar algunes coses.
    Windows té un client DNS i un de WEB que treballen com a serveis que l’usuari no veu, però que ja estan instal·lats. Linux no porta aquestes opcions per defecte, però no costa rés instal·lar-ho un proxy (squid) i un proxy-dns; d’aquesta manera volareu -ja no navegareu- per interent.

    Si us puc ajudar en alguna cosa, em trobareu a alex.galletero(at)gmail.com

    Salutacions,
    alex

Els comentaris estan tancats.