La poma de la discòrdia

Pomes | Foto de: blamstur | A: http://flickr.com/photos/barbstur/1321945589/sizes/s/

Una poma i una dona. Més enllà d’Eva també hi ha històries.

La Guerra de Troia és una de les narracions èpiques més conegudes de tothom. Però el que no se sap tant és que en l’origen de la disputa, més enllà de la fugida d’Helena i Paris, hi ha una poma i les conseqüències de l’ofensa a les dones. Va així.

A les noces de Peleu i Tetis -pares de l’heroi grec Aquil·les- hi van ser convidats per Zeus tots els déus de l’Olimp, llevat d’Eris, deesa de la discòrdia i la disputa. Davant tal ofensa, Eris va fer-ser invisible i va aparèixer a la festa per deixar sobre una taula una preciosa poma daurada amb la paraula Kallisti inscrita i que s’oferia, per tant, "a la més bella" del banquet.

Tres deeses, Hera, Atena, i Afrodita van reclamar per a si la poma i, sota la voluntat d’Eris, van iniciar una agra disputa de difícil resolució. Ni Zeus, poruc davant el segur enuig de les dues deeses perdedores, va voler atorgar la poma a una de les tres. Per això, va encarregar que el veredicte del judici el dictés el jove Paris, fill de Príam, rei de Troya, que vivia allunyat i separat del món i de les passions humanes. El deu missatger Hermes va ser l’encarregat de trobar al príncep-pastor i transmetre-li l’encàrrec, donant-li la poma que hauria d’entregar a la més bella de les tres deeses.

Les tres volien ser escollides costés el que costés i no van dubtar a quedar-se nues davant Paris i a recorrer al suborn: Hera, dona i germana major de Zeus, oferí a Paris tot el poder que desitgés, amb el títol d’Emperador d’Àsia; Atenea, deesa de la saviesa, li oferí tanta saviesa com Zeus o, segons altres versions, la possibilitat de vèncer totes les batalles on participés; i Afrodita, deesa de l’amor i la bellesa, el temptà amb la promesa d’entregar-li l’amor de la dona més bella del món. 

Paris, finalment, es decidí per Afrodita, causant l’esperat enuig d’Hera i Atenea que juraren venjar-se del jove príncep, mentre que Afrodita es convertiria en la seva benefactora i protectora de per vida.

Després de ser reconegut com a príncep de Troya, Paris s’embarcà cap a Esparta per negociar-hi un tractat de comerç. El rei d’Esperta, Menelao, rebé la cort troiana amb tots els honors i amb gran hospitalitat. Tanmateix, Paris va quedar corprés de la bellesa de la dona de Menelao, Helena, reconeguent-la com la dona que Afrodita li havia promés. Demanant explicacions a Afrodita, ja que no sabia que la dona promesa estava casada, aquesta li digué que no patís que ella s’encarregaria de tot. I així fou. Sense despertar els recels de Menelao, Afrodita feu sorgir l’amor d’Helena per Paris.

Menelao, però, hagué de marxar d’Esparta als funerals d’un parent seu, encomanant a la seva dona que atengués la partida de Paris. Aquesta, encandilada pels sortilegis d’Afrodita, fugí amb el jove troià abandonat el marit i la seva petita filla Hermione de nou anys.

Troia i Esparta van quedar commocionades per aquests fets. Els troians entenien que hi hauria guerra amb Esparta, però Helena va convèncer l’assemblea troiana, dient que el que havia fet havia estat en nom de l’amor i es quedà al costat de Paris, desencadenant la Guerra de Troia, narrada bellament per la Il·líada d’Homer.

I és que, com veieu, dir-li a una dona que és més bella que una altra pot acabar en una cruenta carnisseria.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: La poma de la discòrdia

  1. Llorenç diu:

    Quan de temps sense escriure res. Estic content que hagis tornat. La mitologia grega és una delícia. M’encanta la profunda humanitat dels déus, que Zeus tengui por, que s’envegin… Potser els déus siguin una mica com els líders mundials d’avui dia, que necessiten inventar una història per declarar una guerra, com a Iraq…
    Una abraçada

Els comentaris estan tancats.