Quan el Sol ens engoleixi

Un dia o altre el Sol acabarà la seva vida. Què passarà llavors?

[@more@]

El telescopi espacial Hubble ha captat una imatge impressionant dels moments finals de la vida de la nevulosa planetària NGC 2440, situada a 4.000 anys llum de distància a la constel·lació Puppis (la Popa).

La imatge val la pena perquè ens dóna una idea de com poden arribar a ser els darrers dies del nostre Sol. A l'estel que agonitza se li ha acabat l'hidrogen del centre i es veu obligat a contraure el seu nucli per fer pujar suficientment la temperatura i poder cremar heli. Llavors, l'estel del centre expulsa, expandeix, les capes exteriors de matèria, formant un immens núvol de gassos. És la nevulosa planetària que, en un futur, donarà peu a nous estels. El fenomen és conegut com a geganta vermella.

Al centre de la nevulosa hi queda un estel molt petit i dens anomenat nan blanc, format gaire bé només per carboni i oxigen i totalment inactiu; és un cadàver estel·lar, només un miratge del que abans havia estat. Aquesta estrella central, però, té una temperatura superficial record de quasi 200.000º Celsius. La seva intensa radiació UV provoca la fluorescència de la nebulosa, que s'hi veu molt més extensa en infraroig i permet apreciar els seus gasos freds en colors: el blau és heli, el blau verd és oxigen i el vermell és hidrogen o nitrogen. El fenòmen és espectacular.

El nostre Sol,  però té corda per molts anys encara. Té uns 5000 milions d'anys de vida i li queden uns 5000 milions més. El Sol acabarà els seus dies de forma més o menys semblant. També se li acabarà l'hidrògen del centre; llavors, intentarà contraure el nucli i provocarà l'expansió de les seves capes externes provocant una nevulosa planetària. Aquesta immensa expansió arribarà fins al planeta Mart i la Terra quedarà literalment engolida a dins. El Sol, però, com que no té prou massa no podrà cremar l'heli i se li anirà acabant l'energia a poc a poc fins a esdevenir un nan blanc.

Així doncs, la Terra quedarà engolida per l'agonia del Sol. Serà el vertader Harmaguedon. Una fi que ens transformarà en pols i gas. Tots, el Sol, la Terra, tu, jo, tenim els dies comptats. "Pols ets i en pols en convertiràs", avisava el Gènesi (3:19). Pel que sembla, no anava tan mal encaminat.

  

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 comentaris a l'entrada: Quan el Sol ens engoleixi

  1. Èlsinor diu:

    Tant hi fa; com va dir aquell, “après moi, le déluge…” 😉

  2. mesmarge diu:

    Quan falti poc per a que passi, demanarem una hipoteca a veure que ens diuen al banc 🙂

  3. mesmarge diu:

    Quan falti poc per a que passi, demanarem una hipoteca a veure que ens diuen al banc 🙂

  4. Myrdin diu:

    A la novel.la “Cánticos de la lejana tierra” justament es parteix d’aquest fet per plantejar tota la història de la novel.la… en un futur no massa llunyà uns científics descobreixen que el Sol no tardarà tant extingir-se, sino que ho farà en relativament pocs anys, però els suficients per a que la humanitat prepari unes quantes naus per enviar una representació simbòlica de la nostra raça a altres móns amb possibilitats d’ésser habitats… un d’ells és Thalassa, un planeta quasi cobert d’aigua, que és justament on va a petar una de les naus i on se centra la història del llibre.

    No el vaig trobar al nivell de 2001 (de fet, res del que ha escrit Clarke després de 2001 li arriba a la sola de la sabata) però em va entretenir força.

    Penso en la extinció del planeta i la veritat és que esfereix només de pensar-hi. Realment, no soms res!

  5. Elena diu:

    Passava per aquesta cantina i m’ha semblat encandadora!
    Molt interessant això que expliques de la fi de la nostra estrella, sempre m’ha interessat la immensitat de l’univers i les preguntes existencials que planteja.
    Et seguiré llegint…

  6. * Peix del Mar,va dir: no pots veure les meves llàgrimes …

Els comentaris estan tancats.