La navalla d’Occam

La finor de la claredat i la senzillesa talla més que l'acer.

[@more@]

Si heu llegit El Nom de la Rosa, d'Umberto Eco, sabreu que el protagonista, el lúcid Guillem de Baskerville, pren part del seu nom del mojo i filòsof franciscà medieval Guillem d'Occam.

Ens ho reafirma el passatge on Guillem de Baskerville, fa referència al "principi de la navalla d'Occam", quan explica al jove Adso de Melk com triar una hipòtesis a l'hora de fer un raonament. El monjo li comenta que tot s'explica fent servir un nombre de causes menors; és a dir, sempre s'ha d'optar per una explicació en termes del menor número possible de causes, factors o variables. Per tant, sempre que es trobin varies explicacions a un fenomen, cal triar la més senzilla que l'expliqui per complert: "Entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem" (“Els ens no s'han de multiplicar sens necessitat” ), digué Occam. 

Aquest raonament és el que fa servir Guillem de Baskerville per resoldre el misteri que assola l'abadia quan comencen a morir monjos de forma macabra. Quan tots atribueixen les morts a la presència del maligne, el franciscà utilitza la lògica i el raonament per arribar a la veritat (que òbviament, per prudència, no desvetllaré ara).

En tot cas, resulta estimulant que els principis de la lògica, la raó, la claredat i la senzillesa s'imposin als pensaments màgics i supersticiosos.

Caldria prendre'n bona nota, trobo. 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: La navalla d’Occam

  1. Myrddin diu:

    El principi aquest d’Occam també esdevé protagonista de la història que s’explica a la pel.lícula “Contact”, de la Jodie Foster, adaptació de la novel.la de Carl Sagan. Una peli interessant, si no l’has vista te la recomano.

Els comentaris estan tancats.