Ròmul i Rem


Com Roma sorgeix de l'antiga Troia i de la cova d'una lloba.

[@more@]

Sembla ser que les feines de conservació del Palatí, un dels set turons de Roma, ha permès descobrir una cova mitològica. Seria la que els antics habitants de la ciutat reverenciaven com el lloc on es describia que la lloba Luperca va amamatar a Ròmul i Rem, els fundadors de Roma i del senat romà.

L'arquòloga encarregada del Palatí i del proper Fòrum Romà, Irene Iacopi, comentava que mentre feien les cates del turó, els treballadors van trobar un forat amb una profunditat de 16 metres. Els especialistes van fer servir una càmera operada a control remot i van trobar una cova abovedada, decorada amb fescos, nínxols i petxines marines.

El descobriment em dóna peu a explicar-vos la llegenda de la fundació de Roma. Tots sabem que Ròmul i Rem en són els fundadors, però segur que més d'un no l'haurà llegida, encara.

És sorprent saber que Roma existeix en gran part gràcies a Troia. Tot comença quan, després de la caiguda i l'incendi de la mítica ciutat a mans dels gregs, un exèrcit de vint vaixells troians escapen, creuant el mar Egeu amb l'heroi Eneas al davant, buscant altres terres per fundar-hi una nova ciutat que reemplaces l'assolada Troia. 

Els troiants, finalment, van desembarcar a la zona septentrional d'Àfrica, on s'havia fundat Cartago, amb el regnat de la reina Dido. Tanmateix, els déus manen a Eneas que marxi d'allà. L'heroi obeeix i es dirigeix a la costa sud-occidental de la península italiana, fina arribar a la zona del Lacio. Allà es casarà amb la filla del rei Llatí (que va donar nom a la regió i la cultura del lloc), amb qui tindrà com a fill a Ascani que regnarà en la ciutat d'Alba Longa, la nova capital dels llatins.

Vuit generacions després d'Eneas, dos dels seus descendents, Numitor i Amuli, regnaven el Lacio. Numitor, a qui el seu germà havia fet fora del tron, va tenir com a filla a Rea Sílvia a qui Amuli obligà a fer-se sacerdotesa de la deesa Vesta perquè així no tingués cap fill que el pogués destronar.

Però, els designis i els capricis dels déus són obscurs. Un dia, Rea passejava prop d'un riu i es va quedar dormida estirada a la gespa. Per allà, va passar-hi el déu Mart que se'n va enamorar i la va prendre sense ni tan sols despertar-la. D'aquest acte d'amor… en van néixer dos bessons. Òbviament, el rei Amuli va ordenar matar-los. Així, els van posar en un cabàs i els van llençar al riu Tiber perquè fossin arrossegats fins al mar i hi morissin ofegats. 

A uns 20 km. de la desembocadura del riu, el cabàs es va encallar i una lloba els va salvar de la mort, portant-los a la seva cova, on els va amamantar (aquí, cal fer atenció a la llegenda perquè antigament a les prostitutes se'ls anomenava també "llobes", la qual cosa ha fet pensar que podria ser ben bé una prostituta qui tingués cura dels pares de Roma). Finalment, un pastor anomenat Fàustul va trobar els bessons i la seva dona, Aca Larentia, els va criar, anomenant-los Ròmul i Rem.

Una vegada créixen, els bessons descobreixen el seu origen i retornen a Alba Longa, on maten a Amuli i reposen al seu avi Numitor al tron. A partir d'aquí, decideixen marxar a altres terres per fundar una nova ciutat a la plana del riu. Tot i que les interpretacions són vàries, la més aceptada, segurament, és la que explica que van traçar amb una arada el perímetre segons el ritu etrusc i van jurar matar a tot aquell que traspassés els límits sense permís. 

Discutint sobre el nom de la ciutat van decidir que l'elegiria aquell que albirés més ocells, prova que va superar Ròmul i va atorgar a la ciutat el nom de Roma. Rem, enutjat, va discutir amb Ròmul i va esborrar el solc dels límits de la futura ciutat. Complint el jurament, Ròmul el va matar.

Per poblar la ciutat, Ròmul va acceptar tot tipus de gent: refugiats, lliberts, esclaus, pròfugs, etc. Tanmateix, amb aquest mètode la població era eminentment masculina. Va organitzar unes proves esportives a què va convidar a una població veïna i que va aprofitar per raptar les seves dones (el Rapte de les Sabines). Finalment, tot va acabar amigablement i Ròmul va formar amb el rei sabí, Titus Taci, una diarquia que va durar poc, fins la mort del sabí.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.