La Pedra del Destí (Betil II)

Sobre la pedra de Jacob es coronaven els monarques escocessos i anglesos.

[@more@]

Fa quasi un any us vaig parlar del Betil, la sagrada pedra sobre la que el profeta Jacob (Gènesi, 28, V, 16-19) va tenir el seu somni. Pel que sembla, va acabar a Escòcia.

Segons la llegenda, Jacob es va emportà el Beth-El
(Casa de Déu) de Síria a Egipte i, abans de morir, va transmetre la pedra al seu fill Manasés del qual en va dir: "Serà pare de pobles i la seva raça es multiplicarà".

Els fills d’Israel van conservar la pedra sagrada fins que van travessar el mar Roig, guiats per Moisès. Tanmateix, sembla que no tots els que perseguien el poble de Déu van morir ofegats al mar. El general Haythekes, fill del greg Naulo i casat amb Scote, filla del faraó d’Egipte, va sobreviure i es va apoderar del Betil.

Va ser Haythekes qui, després de travessar tot el nord d’Àfrica i arribar a la península ibèrica, va fundar la ciutat que després seria Brigantium (actual A Coruña), la capital d’un nou regne.

La pedra va servir de tron a Haythekes i als reis brigantis posteriors, els descendents dels quals eren proclamats i coronats sobre seu. Un d’aquests reis, Milo, amb ocasió d’enviar una colònia a Irlanda, dirigida pel seu fill, Simon Brec, li va entregar la Pedra del Destí.

Simon Brec va instal·lar la Pedra a Thernor (avui Tara), capital d’Irlanda. Més tard, Fergus-Ercson, fill de Fergnbar, la va portar, durant el segle V, fins a la regió boreal de l’illa gran britànica (ara Escòcia), concretament a Iona, i que van anomenar Dál Riata. Continuant amb la tradició, el Betil va servir de tron per nomenar Fergus monarca de la nova regió recent conquerida.

La pedra va ser traslladada després al que ara és l’Abadia o Palau d’Scone (prop de l’actual Perth), sobre la qual Cináed mac Ailpín, va ser coronat com a el primer rei escocès, el 847. A partir de llavors el Betil es coneixeria també com la Pedra de Scone.

Els escocessos custodiaven i beneraven aquesta pedra i tots els seus reis eren coronats a sobre seu. Tanmateix, al 1296, el rei Eduard I d’Anglaterra se’n va apoderar i la va traslladar a la famosa abadia de Westminster. Allà fou col·locada sota la St. Edward’s Chair, el tron de les coronacions reials, per tal que els monarques anglesos hi fossin coronats. Robert the Bruce fou el primer en ser-hi coronat, el 1306; i Carles II, el darrer, quan va acceptar la corona escocessa, el 1651.

Actualment, la Pedra del Destí ha retornat a Escòcia. El 1996, el govern anglès va decidir fer justícia i dipositar-la al país d’on fou manllevada, al Castell d’Edimburg.

Amb una mica de sort, el destí no acabarà aquí i la Pedra de Scone veurà renèixer la gran Escòcia i permetrà que, si bé no un monarca, un cap d’Estat escocès hi segelli a sobre seu el seu càrrec.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: La Pedra del Destí (Betil II)

  1. moz diu:

    L’enllaç al primer apunt sobre el Betil està trencat! 🙁

  2. moz, merci per l’avís! Ja està arreglat 🙂

Els comentaris estan tancats.