Maragall, sacríleg i blasfem

Les "maragallades" també a l’11 de setembre.

[@more@]

En política, com tot en la vida, hi ha moments per a totes les
coses. I en política, com tot en la vida, les declaracions,
manifestacions i el que es diu, ha d’adequar-se al moment, si no és que
es volen obrir polèmiques i generar crispació.

Per això, trobo del tot impresentable que el president Maragall hagi manifestat, precisament avui, la Diada Nacional i en el Fosar de les Moreres, que Catalunya ja "ha arribat on volia arribar amb el nou estatut" i que "seria ridícul demanar la independència en
l’actual context europeu
".

Diexeu-me
que exageri. Diríem que el que ha fet Maragall és poc menys que
sacrilegi i que les seves paraules són poc menys que una blasfèmia. El sacrilegi
és un concepte estretament vinculat a la religió, donat que per
sacríleg s’entén, generalment, qui comet profanació, robatori o dóna un
tracte injuriós a quelcom sagrat, blasfemant.

Els teòlegs
bàsicament estan d’acord en considerar sagrat allò i només allò que,
mitjançant cerimònia pública i per costum divina o eclesiàstica, està
destinat a ser instrument de l’adoració a Déu. Per estar destinat a
aquesta fi, però, hi ha d’intervenir una autoritat pública. La
iniciativa particular no és suficient i no importa com d’ardent sigui
la seva devoció o encomiables les seves raons. Atribuir a un objecte o
espai un caràcter sagrat és un acte jurídic i, com a tal, és
competència de la potestat governant de l’Església.

En aquest sentit, s’entén el símil: un dia "sagrat" , l’11 de setembre; un lloc "sagrat", el Fosar de les Moreres; un personatge "sagrat", el president; i Maragall, la màxima autoritat del
nostre país, declara que Catalunya ja en té prou i que amb l’Estatutet ja anem servits.

Segur que pel president, en temes com les tres últimes crisis provinents de Madrid amb l’episodi de la "vaga" a l’aeroport del Prat, el cas de
les adopcions al Congo o l’arribada d’immigrants, el nostre país s’ha
de genuflexar, resar una salve a l’Estatut de la Moncloa i una lletania
a nostresenyor ZP. Sí que estem servits, sí.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Maragall, sacríleg i blasfem

  1. deric diu:

    en Maragall com millor està és amb la boca tancada, sort que ens deixarà aviat!

  2. Myrddin diu:

    I amb en Montilla ja millor ni imaginar-s’ho!!

    http://www.youtube.com/watch?v=S9refQqbVJQ

Els comentaris estan tancats.