Els Hieroglyphica d’Horapol·lo

Qui no ha cregut algun cop que els jeroglífics egipcis amagaven secrets profunds i revelacions divines?

[@more@]

És justament el que pensaven els humanistes italians del Renaixament.

Aquest estiu he llegit L’enigma del quatre, d’Ian Caldwell i Dustin Thomason. La trama de la narració gira al voltant d’un misteriós llibre titulat la Hipnerotomachia Poliphili, atribuit a Francesco Colonna i publicat el 1499. Segons la història, el llibre conté uns missatges que l’autor ha amagat en el text i que cal descobrir per entendre el que ha volgut dir a qui sàpiga trobar les claus de lectura.

El cas és que Francesco Colonna, com a bon humanista, fa servir diferents fonts del saber del seu moment per determinar les endevinalles. Entre aquestes, una de les referències és a Horapol·lo i la seva difosa obra, els Hieroglyphica.

Horapol·lo del Nil va ser un gramàtic que va ensenyar a l’Alexandria i la Constantinopla del segle V dC i que és conegut per haver escrit els Hieroglyphica. Els Hieroglyphica és l’únic llibre del món antic que ens ha arribat (via indirecta a través d’una traducció del s. XV atribuïda a un tal Filipo) que interpreta l’escriptura egípcia (Horapol·lo n’arriba a interpretar fins a 189), entenent-la com a ideogrames, com a signes amb alt contingut al·legòric i simbòlic.

Els humanistes florentins del Renaixament pensaven que els enigmàtics jeroglífics eren textos sagrats que ocultaven els misteris de les divinitats. En aquell context, la descoberta dels Hieroglyphica d’Horapol·lo (que arriba a Florència el 1419) va suposar un revulsiu per aquests cercles erudits que el van considerar un text clau pel correcte desxiframent dels jeroglífics.

És llavors quan, a la Itàlia i l’Europa d’època moderna, es difon la moda per tot allò egipci que es concretava, sobretot en el col·leccionisme de manuscrits, papirs, relleus i fins i tot obeliscs. En aquest ambient d’emblemes i jeroglífics, l’art no en podia restar al marge. Artistes com Alberti, Bramante, Mantegna, Leonardo, Durer i molts d’altres consideraven que havien descobert tot un codi visual i semàntic, gràcies al qual podien mostrar plàsticament la seva concepció del món; per això, van recòrrer (via Horapol·lo, sobretot) a aquests codis que incorporaven a les seves obres, convertint-les en tractats de significacions doctrinals.

El cas és que els humanistes florentins creien que Horapol·lo era un savi no del s. V dC sinó tan antic com els mateixos jeroglífics i que la seva obra es remuntava a la contemporaneitat del mateix HermesTrismegistro, a qui consideraven el pare de l’escriptura jeroglífica i dels seus secrets.

L’obra d’Horapol·lo, però, és massa tardia i en el seu context cultural alexadrí, el jeroglífic pràcticament s’havia oblidat i el cristianisme feia estralls contra el que enteníen que era paganisme i idolatria. Horapol·lo, però, formaria part dels selectes cercles filosòfics i hermètics, de refinada educació, que recollien amb cura les darreres traces del passat egipci i admiraven les relíquies dels antics cultes. Per això, els seus Hieroglyphica serien la mostra dels plantejaments equívocs i generalitzats sobre els jeroglífics d’aquests cercles de l’Alexandria dels segles I al V dC.

Tanmateix, amb els avenços que l’egiptologia pateix al s. XIX, amb els estudis de Champolion, es descobreix l’autèntica dimensió dels jeroglífics, en tant que sistema fonològic d’escriptura i no com a ideogrames. El mateix Champolion s’adona que l’obra d’Horapol·lo és, en gran mesura, un joc de fantasies, ja que són molts pocs els jeroglífics comentats que tenen alguna relació amb el seu valor semàntic, on es citen alguns que mai van existir en l’escriptura jeroglífica o d’altres que ni tan sols poden ser físicament representats.

L’alt valor suggestiuç, però, i l’aureola de misteri i codi revelador de secrets que tenien els Hieroglyphica va ser suficient com perquè determinés i influenciés bona part de la cultura europea moderna.

Més informació: aquí i aquí.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: Els Hieroglyphica d’Horapol·lo

  1. moz diu:

    Oportú retorn! Just per a que et recomani al BlogDay.
    L’entrada, molt interessant, com sempre, no cal dir-ho.

  2. moz, merci doncs. 🙂

  3. deric diu:

    vaig llegir aquest llibre L’enigme del 4 i el plantejament em va semblar molt interessant, llàstima que es perdi en aventures de best-seller i divagui massa, al final no deixa de ser un llibre de consum força mal escrit (o traduit, que això no puc saber-ho si no el llegeixo en v.o.).
    Un post molt interessant, com sempre.

  4. deric, no volia fer-ne valoracions del llibre, però ja que ho anotes, coincideixo amb tu amb els teus apunts. Tanmateix, per a les tardes d’estiu de les vacances, ha estat una lectura agradable.

Els comentaris estan tancats.