Jahel

Dorm i et clavaré un clau al cap.

[@more@]

Hi ha accions sorprenents, fins i tot desconcertants. Avui, llegint el diari, m’ha sorprés saber que les autoritats de l’Iraq han detingut al número dos d’al-Qaida al país. Tot seguit, m’ha vingut al cap la història de Jahel.

La nostra tradició judeocristiana -assentada sobre la Bíblia– té un reguitzell de personatges de referència que han inspirat bona part de la cultura. Jutges, reis, caps militars, profetes, apòstols, sants, santes, conformen un ampli ventall d’on l’art, la literatura, la música, n’han extret temes i inspiració.

A banda d’aquests, hi ha també uns personatges que han acabat esdevenint herois i heroïnes llegendàris de la Bíblia, en tant que herois de la resistència jueva. Els més coneguts són Job (resisteix els atacs de Satan), Tobies (resisteix les ordres de Sanaquerib) i Judith i Esther (que alliberen als israelites d’Holofernes i d’Aman).

La història d’aquests personatges ens ha arribat, sobretot, via els Apòcrifs de l’Antic Testament. Els Apòcrifs eren escrits secrets i ocults o indexats que mai van formar part de la Bíblia hebrea, però que es van afegir a la versió grega; d’allà, va passar a la traducció llatina de la Vulgata, fins que van acabar essent declarats canònics pel Concili de Trent (1545-63).

D’entre els herois i heroines, però, m’agradaria fer referència a Jahel, una de les més desconegudes de totes i que, a l’igual que Judith i Esther, es va convertir en prefiguració de la Verge Maria en el simbolisme cristià.

La seva història es narra al capítol 4 del llibre dels Jutges, on se’ns explica que com a càstig pel seu mal fer, Jehovà va castigar al seu poble a ésser governat pel rei de Canaan, Jabín. Durant vint anys, Jabín els va oprimir amb el seu exèrcit de nou-cents carros, capitanejats pel temut Sísara.

La profetessa Dèbora, però, liderava llavors el poble d’Israel i va cridar a Barac, el cap de tribu de Naftalí, perquè reunís deu mil dels seus homes per anar contra Sísara, tal i com Jehovà li havia encomanat. La batalla va tenir lloc a les faldes del mont Tabor i Jehovà es va posar del costat dels jueus que van derrotar estrepitosament l’exèrcit de carros ferrats de Sísara.

Desesperat, Sísara va fugir a peu, refugiant-se a la tenda de Jahel, dona del ceneu Heber, amb qui el rei Jabín estava en pau. Jahel el va acollir segons les normes d’hospitalitat i li donà a beure llet i una manta per dormir. Cansat i abatut, Sísara s’adormí confiat que Jahel la protegia dels seus perseguidors i no el delataria.

Tanmateix, trencant les lleis sagrades de l’hospitalitat, Jahel prengué una estaca de la tenda (en altres versions és un clau) i amb una massa la va clavar al cap de l’adormit Sísara fins tocar el terra. Quan el perseguidor Barac va arribar a la tenda de Jahel, aquesta li mostrà l’abatut Sísara, la qual cosa va suposar l’inici de la desfeta total del rei Jabín.

Malgrat, però, que Jahel no era jueva i que havia trencat les lleis de l’hospitalitat (el valor del Guemilut Hasaadim), els jueus la van celebrar com una heroïna. La profetessa Dèbora va entonar en honor seu un càntic de triomf i benedicció (Jutges, 5 24-27).

Jahel no ha estat massa representada en la iconografia cristiana. Però les lectures que se n’han fet han anat sempre d’acord amb el moment. Així, la misoginia medieval la pren d’exemple de les males arts de les dones, al costat de Filis i Dalila. En canvi, pel Renaixement simbolitza, al costat de Judith (amb qui se la sol aparellada), la Força, una de les quatre virtuds cardinals.

Ja fos heroïna o traïdora, valenta o poc de fiar, la figura de Jahel va acabar essent naturalitzada per la tradició hebrea. Per mi és una figura inquietant. En cap moment se’ns diuen els motius o raons per la decisió que va prendre Jahel en pro de la causa jueva i en contra del valor de l’hospitalitat. No obstant, Jahel va prendre partit i va actuar, tal i com està fent ara el govern de Bagdad.

I és que, més enllà de l’encert de l’actuació propulsada pel conseller de Seguretat Nacional iraquià, Muafaq al-Rabie, no puc evitar pensar en la lectura que bona part del món islàmic farà d’aquesta actuació. Ben segur que no és gens coincident amb la valoració que es fa des del nostre món occidental i que ens parla ben clarament de la dificultat interpretativa que té tot plegat.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.