Alpha i Omega

Qui no coneix el fresc de Sant Climent de Taüll? Sabem, però, que alguns dels símbols que té provenen, originàriament, de la tradició hebrea?

[@more@]

El cristianisme té, ho sabem bé, un potent cos simbòlic pres de tradicions diverses i adaptat als propis objectius i principis religiosos. Entre aquests símbols, un dels primers que van fer seus els primers cristians va ser el de l’Alpha i l’Omega, en aquest cas procedent de la tradició i la fe hebrea.

Els jueus consideraven que l’essència de Déu és la veritat. La paraula hebrea per denominar la "veritat" és "Emeth". Aquesta es composa per tres lletres: Aleph, Mem i Thaw.
Les lletres Aleph i la Thaw són la primera i l’última lletra
respectivament de l’alfabet hebreu; tal i com l’Alpha i l’Omega ho són
del greg.

El terme Emeth, doncs, comença amb
la primera lletra de l’alfabet hebreu i acaba amb l’última. Aquest fet va
comportar que la tradició hebrea trobés un significat místic en aquesta
paraula. El fet que hi hagués la lletra Aleph, indicava que Déu és el
primer de totes les coses, que no hi ha ningú abans d’Ell de qui hagués
pogut rebre la plenitud de la veritat. Igualment, la Thau, la darrera de les lletres, significa que Déu és la darrera de totes les coses; no hi haurà ningú després d’Ell a qui li pugui legar la veritat. En aquest sentit, Emeth és una paraula sagrada que expressa que la veritat viu absolutament, i en tota la seva plenitud, en Déu. Emeth, la veritat, és l’essència de Déu.

Com deia abans, el cristianisme va beure directament de la tradició hebrea pel que fa a aquesta simbologia i va substituir l’Aleph i la Thau hebrees per l’Alpha i l’Omega gregues. Aquesta substitució, però, va causar inevitablement la pèrdua d’una porció
del significat i bellesa de la forma de designar Déu. Les lletres Alpha
i Omega no guarden relació amb la paraula "veritat". L’Omega no és la
darrera paraula d’"aletheia" ("veritat" ). Així, si els jueus expressaven que Déu era, essencialment, la veritat, els cristians concentren la seva simbologia en expressar l’eternitat de Déu mitjançant la primera i la darrera lletra de l’alfabet greg, l‘Alpha i l’Omega. Déu és, aquí, plenitud i perfecció absolutes; Déu és etern, el principi i fi de totes les coses.

La importància de l’Alpha i l’Omega es troba en la base mateixa del cristianisme. Per això, els primers cristians van arribar a utilitzar-les dins del monograma de Crist, el Crismó, convertint-se en el seu escut. Aquest símbol s’escribia sota els braços de la creu, dins d’un cercle o triangle, fet amb les dues primeres lletres
encreuades – la X i la P – del nom de Crist en grec (Christos),
que significa l’Ungit. De vegades, amb l’Alpha a la dreta i l’Omega a l’esquerra, per tal d’indicar que, en Crist, el principi i la fi convergeixen en un.

El símbol de l’Alpha i l’Omega el trobem en moltes aplicacions: en algunes monedes dels emperadors Constanci i Constantí; en frescos i pintures d’arreu d’Europa (el fresc de Sant Climent de Taüll es compta entre les millors exemples); i els primers cristians tenien aquestes dues lletres gravades en els seus anells. També les trobem en el nimbe de l’Anyell de Déu, l’Agnus Dei.

Principi i fi, veritat i eternitat. Els símbols hi són per usar-los i conèixe’ls.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: Alpha i Omega

  1. Belart diu:

    Famós és el Crismó de la Catedral de Jaca, flanquejat per dos lleons, però no ho és tant el de l’església de Santa Maria de Santa Cruz de la Serós, el qual té les lletres desordenades i bé es podria tractar de la ignorància del taller que l’esculpí.
    Salutacions.

  2. Belart, cert que és famós el crismó de Jaca. Podem veure’n una imatge aquí. L’altre no el conec.

  3. frederic diu:

    sobretot per coneixe’ls

  4. * Peix del Mar, Air Jordans va dir: no pots veure les meves llàgrimes …

Els comentaris estan tancats.