Tots som dolents

…llevat d’excepcions comptades.

[@more@]

Abans d’ahir vaig tornar a veure la pel·lícula Soldados de Salamina que donaven a TVE 2, al programa "Versión espanyola". Després de la peli, la Cayetana Guillén Cuervo entrevistava el seu director, David Trueba, l’autor del llibre, en Javier Cercas i a un dels actors, en Ramon Fontserè (que feia del falangista Rafael Sánchez Mazas).

Ja cap al final, la Cayetana va afirmar que sabia que en Trueba i en Cercas compartien el pensament que tots els éssers humans eren essencialment dolents. No va especificar, però, si compartien la teoria de Rousseau que deia que les persones són bones per naturalesa i que és després la societat la que les corromp.

Després d’unes mirades i somriures de complicitat, en Cercas va prendre la paraula: sí -va dir-. Ho veiem cada dia: guerres, maltractaments, assassinats… Les persones són dolentes. Però, el que és excepcional, bell i digne de narrar -va continuar- són els moments que apareix un instant de bondat, com el de la mirada del soldat republicà que deixa que en Sánchez Mazas fugi boscos enllà i salvi la vida. Són aquests moments únics els que donen sentit a moltes coses.

D’aquí que la mirada del soldat de Soldados de Salamina concentri, tant en el llibre com en la pel·lícula tanta importància, perquè recull el moment clau de la narració que determina la resta. Tota la narració gira al voltant d’aquest acte de bondat, compassió i humanitat i ens parla més de conductes dignes i indignes que no de qui era del bàndol bo i qui del bàndol dolent.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: Tots som dolents

  1. Nica diu:

    Hola Pia Almoina!! M´he llegit el llibre però no la pel.lícula, la recomanes? El fet és que jo no crec que siguem o completament bons o completament dolents, crec que en la nostra natura hi ha una dualitat intrínseca que determina els nostres actes depenent de l´ocasió… i això és el que ens fa humans.

  2. quan vaig veure la pel·lícula potser no la vaig entendre del tot… ara amb aquesta anàlisi puc veure-la d’una altra manera. bon article! 🙂

  3. Alae diu:

    Potser els bons són roïns i els roïns són bons. El límit de la bondat és molt fi, ja que el que pot ser bo per a mi tal volta no ho siga per a un altre. És tan complicat ser bo! Jo crec que per això hi ha tanta gent dolenta, perquè és més fàcil.

  4. frederic diu:

    jo sé que soc dolentíssim!

Els comentaris estan tancats.