Dues imatges del 2005

Als nostres dies ho veiem tot, la pobresa, la misèria, la guerra, la tragèdia, el mal…

[@more@]

A través d’un apunt vaig a parar al recull d’algunes de les millors fotografies del 2005; en aquest cas, presentades per l’agència Reuters i per la revista Time. Reuters ofereix les que consideren les seves 40 imatges més significatives; i Time fa el mateix presentant les seves 25 millors fotografies d’aquest 2005.

Totes, si em permeteu, són esplèndides,
t’obren preguntes i et desperten sentiments. Tanmateix, en vull
destacar dues en especial, una de cada mitjà:

  • La número 15 de Reuters (signada per Hilmi). Un home iraquià sosté a les seves mans un nen mort
    per varis trets prop de la ciutat de Baquba. Els testimonis relaten que
    les tropes dels EEUU van disparar contra un minibus, assassinant cinc membres de la mateixa família, inclosos dos nens.
  • La número 13 de Time (signada per Tim A. Hetherington). Deu mesos després del tsunami que va
    matar més de 30.000 persones a Sri Lanka, les noies de l’escola de
    Muslim tornen a jugar amb les ones.

Són fotos que ens remeten a la mort, a la
tragèdia, a la desesperació. Una ens la mostra directament, de forma
crua, ens indigna, ens fa glaçar la sang i ens fa posar al meteix lloc
que l’home que sosté el nen. Jo mi sento sostenint-lo i amb la mateixa
expressió a la cara. L’altra ens transporta a la desgràcia amb certa
poètica i amb un missatge d’esperança, com el sol que no acaba de
sortir de rera els núvols però que l’oceà s’encarrega de reflexar amb
tons de plata, dient-nos que existeix i que cada dia sortirà, passi el
que passi.

Bon Nadal i bones festes a tothom.

[Foto superior: la número 11 de Reuters, de Finbarr O’reilly]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Dues imatges del 2005

  1. Alae diu:

    He vist les 25 “millors” fotografies. Dic millors entre cometes, perquè es podrien dir pitjors, pels drames que representen, no perquè no siguen les millors fetes. Són impressionants. I no sé què dir davant d’aquestes catàstrofes… res més, sols mirar, i reflexionar. Després d’això, em costa dir Bon Nadal

Els comentaris estan tancats.