L’efecte mirall…

…i l’ambigüitat dels borbons àustries.

[@more@]

Las Meninas (1656) de Velázquez és una obra d’art de referència i, com a tal, ha estat i és encara comentada, interpreretada i revisada constantment. De l’obra, però, m’interessa especialment destacar el detall del mirall del fons que reflexa les figures dels reis d’Espanya, Felip IV i la seva muller Marianna d’Àustria.

Sobre el mirall del quadre de Velázquez s’hi han vestit vàries interpretacions, però en destacaré dues com a més destacades:

  • La primera atribueix al mirall una funció amplificadora de l’espai
    que veiem al quadre. El mirall ens mostraria unes figures que es situen
    més enllà de l’espai pintat i que el quadre no mostra. En aquest
    sentit, aquest espai "fora de camp" seria el que ocupen Felip IV i la
    seva esposa, els quals estarien situats davant l’escena que veiem,
    davant la infanta Margarita, les dues meninas que té als
    costats i la resta de personatges que veiem al quadre. Què hi farien
    allà? Estarien posant pel quadre que pinta Velázquez? Simplement
    visiten l’estudi del pintor que està treballant en una de les seves
    obres, com ben sovint feien?
  • Estava realment pintant Velázquez als monarques? Hi ha
    interpretacions basades en les lleis òptiques que sostenen que el
    mirall el que està fent és reflexar les imatges del quadre que
    Velázquez està pintant. I és que si l’espectador s’ubica a la dreta del mirall, la imatge reflexada en aquest hauria de procedir d’un objecte
    situat més a l’esquerra i, per tant, estaríem veient les imatges del
    llenç que pinta Velázquez i no les figures dels monarques que es
    situarien en un "fora de camp". Aquesta, doncs, seria la forma que el
    pintor empraria per desvelar-nos el tema del quadre del qual només
    veiem la part posterior.

A l’escena del quadre hi veiem també un autorretrat de Velázquez que se’ns mostra amb la paleta i el pinzell, en actitud de treball; en un acte de poca modèstia, s’autorretrata amb la creu de l’Ordre de Santiago al pit, a la que ell
tant aspirava i que finalment li fou concedida el 1659, un any abans de la seva
mort. Tota l’escena transcorre a l’estudi del propi pintor que es trobava situat en una àmplia sala del pis baix de l’antic Alcázar de Madrid .

A Las Meninas, però, a Velázquez no li interessa fer l’exercici de virtusisme que fa Van Eyck a El matrimoni Arnolfini,
on amplifica en un reduidíssim espai convex el món interior del quadre
que pinta, reproduïnt cada detall per petit que sigui i convertint el
quadre en un vertader testimoni ocular. La seva és una pinzellada
totalment diferent. Velázquez fa servir una pinzellada llarga, deixada,
i que intenta captar la impressió característica del cos o l’objecte,
confiant que la nostra imaginació la seguirà i completarà el que ell ha
deixat fora. Per tot això, els fundadors de l’impressionisme, al s.
XIX, admirarien a Velázquez per sobre de tots els pintors del passat.

Tanmateix, a la pregunta que ens incita Velázquez no deixa de ser plenament vigent avui en dia: què carai hi fan els borbons monarques aquí?

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: L’efecte mirall…

  1. Myrddin diu:

    Jejeje guant ben recollit!!

    La teoria aquesta de que el que s’hi reflexa al mirall és el quadre que està pintant no se’m havia acudit, però la trobo més lògica que pensar que simplement reflexa la imatge dels reis mirant la escena darrere meu. Caldria veure, però, si realment en un mirall tant petit i tant allunyat, amb la escena tal com està, aquest reflex fos possible. No crec que Velázquez pogués arribar a precisar tant.

    L’altra pregunta és: si Velázquez està pintant als reis que tinc darrere meu, hi sortiria jo en el quadre??

    😉

  2. Myrddin, sí que podria arribar a precisar. La prova està en el quadre de Van Eyck que comento amunt, fet 200 anys abans.

    En quant a la segona pregunta, no en tinc cap dubte que hi sortiries 😀

  3. Alae diu:

    Molt interessant. Ho vaig donar en batxiller i, ara que ho recorde, no m’ho van explicar bé.
    És la primera vegada que passe per ací, però vindré més vegades.
    Fins ara!

  4. Alae, merci. I passa quan vulguis per aquí que hi seràs ben rebut. 🙂

Els comentaris estan tancats.