Els prèssecs de Calanda i les síndries quadrades

Saps diferenciar el gust d’un prèssec d’horta ecològica (o d’horta, simplement), d’un de transgènic o madurat en un frigorífic?

[@more@]

Abans d’ahir escoltava com la Carme Ruscalleda
-la recent tres estrelles Michelin- parlava en un programa de ràdio
sobre la importància que té pel sabor dels aliments que aquests siguin d’horta, ben elaborats i de temporada.
Ruscalleda posava sobre la taula la forma com s’estan perdent tota una
gama de gustos a través de les noves exigències del mercat: productes
congelats, maduracions de frigorífic, transgènics…

Sobre els transgènics hi ha opinions per tots costats, a favor i en contra.
Tampoc entraré ara en el debat. Només apuntaré que la falera comercial
pel que fa a l’alimentació crec que està arribant a extrems… sorprenents. L’exemple, les síndries quadrades de la ciutat de Zentsuji (Japó). Resulta que,
per estalviar espai i fer que ocupin menys lloc en el frigorífic, els
pagesos nipons han ideat introduir les síndries en uns recipients
quadrats de vidre templat, mentre aquestes estan en fase de creixement.
Una vegada adultes, surten amb aquest aspecte cúbic que encaixa a la
perfecció amb les seves necessitats. El preu, val a dir, també et deixa
quadrat (vegeu la notícia també als setis de la CNN i la BBC).

Però, pel que fa al cas, de vegades, quan vaig a
comprar o menjo alguna verdura o una fruita, penso en aquest tema del
sabor. Tanta diferència existeix entre uns gust i un altre? Entre una
fruita madurada a l’hort, de temporada, i una que ve del Brasil en un
vaixell de mercaderies? Sempre que m’ho pregunto, però, em veig obligat
a respondre que sí, que hi ha diferència. I la culpa la tenen els prèssecs de Calanda, més que no els productes ecològics.

A casa, fa un temps, havíem comprat productes
ecològics. Boníssims i cars, val a dir-ho. El iogurt va ser tota una
descoverta des de llavors. Ara bé, en quant al sabor, qui em va guanyar
el paladar van ser aquells prèssecs. Vam anar a Terol i vam comprar
prèssecs en una petita cooperativa d’un poble proper a Calanda. Els
venien embolicats cada un en una bosseta de paper. Això ja em va
sorprendre. Però el tast d’aquell aliment va ser inolvidable.

No he tastat mai una peça tan sabrosa, sucosa i deliciosa. Va ser definitiu. Des de llavors, els prèssecs de Calanda són la meva prova del deu en temes de sabor. I se de què parla la Ruscalleda.

[Foto superior: +fatman+ a Flickr]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Els prèssecs de Calanda i les síndries quadrades

  1. Myrddin diu:

    Als alemanys la síndria aquesta els vindria com anell al dit… 😉

  2. frederic diu:

    Síndries quadrades!!!!!!!!!!!!! No m’ho puc creure!

Els comentaris estan tancats.