Betil

Allò que cau del cel sempre ens ha fet respecte.

[@more@]

Des de sempre, el cel ha estat objecte de mites i
llegendes; és la residència de la divinitat o les divinitats, l’espai
del més enllà i del desconegut. Per això, qualsevol cosa procedent del
cel ha estat vista ben sovint com un nexe d’unió amb allò sobrenatural
i, per tant, motiu d’adoració.

Així pensaven les civilitzacions semítiques
mediterrànies (els cananeus, semites, nabateus, etc.) quan, per
exemple, trobaven o veien un meteorit. Per ells, eren pedres animades
que es movien per l’aire rodejades d’un globus de foc i que creien
posseïdes per la divinitat. D’aquí que a Síria, Fenícia i Cartago es
difongués l’adoració de les pedres acrolítiques i meteorítiques. Es
tractava de "pedres negres", entre d’altres, també dites "betils".

Una d’aquestes pedres negres més conegudes és la famosa al-Hàyâr al-Áswâd (o "pedra negra caiguda del cel" ) que es troba en un dels angles del sant temple musulmà de la Kaaba, a la Meca, on cada any es convoca el Haÿÿ ("pelegrinació" ) i es fan els manàsik ("rituals de pelegrinació" ) en part donant voltes al seu voltant (aquí [es] per a més informació).

L’origen de la paraula "betil" és hebreu. Quan Jacob (Gènesi 28,
V.16-19) va dormir sobre una pedra i va tenir la visió divina de
l’escala que conduïa al cel, l’endemà del somni va alçar la pedra com
a senyal, hi va abocar oli ungint-la i en agraïment la va batejar amb el nom de Beth-El
(Casa de Déu). Jacob va considerar aquella pedra com a residència divina i
posteriorment hi va aixecar un altar al Déu únic, foragitant a tots els
déus estranys que coneixia.

Per això, el betil, com a pedra sagrada, pot indicar la ubicació d’un centre espiritual o prefigurar la seu d’"influències espirituals" (1) que és el que dóna sentit a la betília (ritual "arcaic" o "culte a les pedres" ). Un dels exemples més coneguts és el de Petra [es], a l’actual Jordània, capital de l’antic regne nabateu (vegeu també aquí [es] i aquí [es]). Els nabateus mai representaven els seus déus de forma humana sinó que ho feien mitjançant betils,
blocs de pedra tallats de forma més o menys quadrada (tot i que també
es tallava en forma cònica i fàlica), exposats en un monument cobert i
sobre una plataforma central amb una base d’or.

Menhirs, omphalos, obeliscs, betils… les pedres tenen des de sempre un component sagrat i misteriós amb les que hem explicat i expliquem moltes coses.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Betil

  1. frederic diu:

    Petra! Quins records! Estar allà és com transportar-te a un altre món!

Els comentaris estan tancats.