Fuig d’aquí, gos català!

El poble greg encara ens recorda .

[@more@]

Llegeixo que fa catorze anys el músic Josep Tero va visitar el complex monàstic del Mont Athos [en] (vegeu també l’apunt a Wikipedia [es])
per escoltar-hi els cants litúrgics. Quan va revelar a un monjo del
monestir d’Ívoron el seu origen català, immediatament el van fer fora i
va haver de dormir al ras. A Athos, la ferida catalana encara és oberta.

Tot plegat (com explica aquest
excel·lent article de l’hel·lenista Eusebi Ayensa), es remunta a fa més de 700 anys, a la primavera de
1303, quan els almogàvers arribaven a Grècia per combatre els turcs,
contractats per l’emperador de Bizanci, Andrònic II Paleòleg. Després
d’intenses batalles, els almogàveres ho van aconseguir, però
l’assassinat a mans dels gregs del cabdill almogàver Roger de Flor va
comporta l’establiment de les hosts catalanes als ducats d’Atenes i Neopàtria durant gairebé una centúria (1311-1388 ). Com a revenja, en el seu llarg camí fins a Atenes, les
tropes de catalans van assolar tots els territoris per on passaven,
des de Tràcia fins a Tessàlia, inclòs el Mont Athos.

La comunitat monacal del Mont Athos, a la península de
la Calcídica, és una república monàstica dins de l’Estat grec formada per
20 monestirs
(on no deixen entrar cap dona) i un nombre indeterminat de cel·les que conserven algunes
de les mostres més sublims de l’art i la iconografia bizantines.
Van ser precisament aquests tresors els que van
despertar la cobdícia dels catalans que no van deixar perdre l’oportunitat d’atacar amb
fúria algun d’aquests monestirs, sobretot el serbi de Khilandari i el
grec de Pandeleímon.
Al Mont Athos, per tant, l’ingrat pas dels catalans és on en el record ha arrelat amb més força; i on encara ara, en els prospectes que es donen als turistes, la paraula català sempre està acompanyada de l’apel·latiu "pirata". D’aquí també que foragitessin en Josep Tero.

Josep Tero, però, en tornar a casa, es va posar en
contacte amb la conselleria de Cultura per tal de fer-hi alguna cosa.
Anys després, el poeta Carles Duarte, secretari general del Departament de
la Presidència en l’últim govern de Jordi Pujol, va aconseguir que el govern assignés la
quantitat de 240.000 € per a la restauració d’un
antic trull del monestir de Vatopedi com a sala d’exposicions per
mostrar als visitants els esplèndids tresors d’aquest monestir.

La inauguració del monument es farà el proper diumenge 9
d’octubre
com a acte de desgreuge i reconciliació
amb les terres gregues que han quedat marcades fins al dia d’avui per
aquell episodi històric
. En l’acte es preveu l’assistència, per part grega, de
diversos ministres i viceministres de l’actual govern de Karamanlis, i,
per part catalana, la del conseller de Política Territorial i Obres
Públiques, Joaquim Nadal.

Els catalans, doncs, no sempre
hem estat gent pacífica, de seny, enraonada i dialogant. El nostre
passat també té clarobscurs i episodis bàrbars que convé no oblidar. Penso que una
magnífica manera de fer-ho és amb actes com aquest -no només protocolaris sinó també amb inversió pública- que sí afavoreixen
el diàleg, la pau i la reconciliació.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Fuig d’aquí, gos català!

  1. Bohemi diu:

    La de coses que fa la Generalitat! Ara bé, esborrar el mal record dels últims 700 anys amb només aquest fet, no crec que funcioni. Em sembla que no és a tot Grècia on la fama dels catalans encara dura. A Atenes ningú amb qui vaig parlar en tenia ni idea tot i que els danys que van fer els almogàvers al Partenó són ben visibles. (Havia estat un santuari dedicat a la Mare de Déu de no-sé-on)
     

  2. frederic diu:

    Vols dir que no és una llegenda urbana?

Els comentaris estan tancats.