Tetragramàton

Sabeu quin és el vertader nom de Déu?

[@more@]

Déu ha rebut molts noms a les principals religions: Al-làh, Jehovà, Jahvè, El, Adonai, Elohim, Eloha, El Shaddai, El Elion, El Olam, Adonai Tzevaot, Ia, HaSHem… i molts altres.

Dels més utilitzats trobem Jehovà o Jahvè que apareix unes 7.000 vegades a la Bíblia, també Al-làh pels musulmans. Tanmateix, per a la tradició judaica és tabú pronunciar el seu nom, d’acord amb el mandat de l’Èxode 20:7: "No prendràs el nom de Jehovà, el teu Déu, en va, perquè no donarà per inocent Jehovà el que prengui el seu nom en va". El respecte cap a aquest precepte és total: sha de prendre cura de que aquest, un cop escrit, no sigui esborrat ni desfigurat; i quan llegeixen la Bíblia i troben en ella el tetragramàton fan una pausa silenciosa i inclinen el cap i, en tot cas, el substitueixen pel nom Adonai ("Mon Senyor" ) o HaSHem ("El Nom" ). Entenen que al pronunciar un nom no només es tracta de vocalitzar lletres o sons sinó d’allò que hi ha rera, és a dír, Déu.

De fet, però, la tradició judaica sosté [es] que el vertader nom de Déu no es coneix. El nom de Déu, és el shem hameforash (el "Nom inefable" ), del qual no se’n sap ni la seva grafia ni la seva pronunciació, ni tan sols la quantitat de les seves lletres. I si es conegués, estaria prohibit pronunciar-les en va.

Per això, els jueus utilitzaven el tetragramàton "YHVH" per referir-se a Déu. Segons la tradició jueva, el tetragramàton (del greg τετραγράμματον, "paraula de quatre lletres" ) està relacionat amb el verb hebreu הוה (ha·wah, "ser, esdevenir" ) i voldria dir "(Ell) farà -o fa- que s’esdevingui". Però, de fet, se’n desconeix el seu significat exacte. En aquest sentit, la transcripció del tetragramàton com a "Jehovà" o "Jahvè" va ser un intent dels teòlegs cristians de reconstruir el nom original, malgrat ser una de les solucions menys possibles [es].

D’aquí neix també el mite que si un rabí aprengués o arribés a descobrir el nom secret de Déu i el pronunciés sobre una figura humana feta de fang, aquesta tindria vida pròpia.

Algunes paraules, doncs -si això fos cert-, poden tenir molta més força de la que pensem.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Tetragramàton

  1. frederic diu:

    En la nostra tradició tampoc té nom, “Déu” no és un nom, sinó la manera en com ens adrecem a ell.

Els comentaris estan tancats.