La lletra impresa

Quan
una llengua és parlada però no té escriptura, no ja només és una
llengua en perill sinó que, a més, no té la credibiliat de les altres.

[@more@]

Llegeixo que una dona gambiana no pot deixar constància notarial de la seva voluntat perquè la seva llengua, el sarahule (o soninke), no té escriptura. És sorprenent.

El
sarahule és una de les diverses llengües que es parlen al sud-est de Gàmbia (concretament, el 7% de la població), però
es tracta d’una llengua només parlada, que no té escriptura.

Mariga Fofana, -que ara resideix a Banyoles- vol tornar a conviure amb el seu
marit, Alh Kissima Ceesay, quan surti de la presó després de complir
quatre anys per haver-la ferit a cops de destral quan vivien a Pineda de Mar (!!!). Perquè revoquin
l’ordre d’allunyament implícita en la pena de Ceesay, Fofana va anar al
notari per deixar constància de la seva voluntat. Però el notari es va
negar a aixecar acta perquè ella només parla sarahule, que no té
escriptura, i no gosa donar fe que ella i l’intèrpret diuen i entenen
el mateix.

El notari es planteja si allò que ell escriurà en
català (suposem-ho i siguem optimistes) significa el que la dona vol
realment. Un cas interessant, tot i que crec que el notari s’equivoca.
Si l’intèrpret fa correctament la seva feina -i hem de suposar que sí-,
llavors no hi veig la dificultat que hi veu el notari. Sembla com si la
llengua escrita tingués més pregnància, fos més "de debó" que no l’oral
en quant a significat. Sembla que si la senyora Fofana ho veiés per
escrit, llavors ja estaria tot correcte. Em pregunto llavors què passa
amb les persones analfabetes. No tenen dret a cap acte notarial?

D’altra banda, pot ser és que el notari, murri ell, vulgui aturar
l’animalada que vol fer aquesta senyora de tornar a conviure amb un
vertader animal que fa correr la destral com si fos la mà, i ha trobat
aquesta estranya escletxa jurídica per impedir-ho.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: La lletra impresa

  1. Silme diu:

    No crec que perquè una lletra no tingui escriptura no sigui tan “verídica”, per dir-ho així, com les altres… Bé, en aquest cas penso que la senyora Fofana està a punt de cometre una animalada, però jo em pregunto: Si el que volgués la dona fos deixar la seva herència al notari? També hi posaria aquests inconvenients? Jo crec que no…

  2. Myrddin diu:

    Definitivament, el cop de destral a aquesta dona la va deixar tocada. No sap pas el que es fa.

Els comentaris estan tancats.