El truc de Parrassi

Les nostres expectatives poden fer-nos veure coses que no hi ha.

[@more@]

L’art és una font inesgotable per entendre-ho. La il·lusió que crea l’art de vegades sorgeix perquè el context mateix de
l’obra estableix una expectativa en l’espectador que ajudarà a aquest efecte més
que no la destresa de l’artista.

Un bon exemple és el conte de Zeuxis i Parrassi.

Com explica Plini el Vell en la seva Historiae naturalis,
aquests dos artistes d’Efès (500 aC) van fer una juguesca per veure
quin dels dos era millor pintor. Zeuxis
presumia d’haver pintat un penjoll de raïm tan real que fins i tot els
ocells
intentaven menjar-ne els grans. Parrassi, llavors, li va dir que ell era
capaç de fer
una pintura encara més perfecta que la seva.

Al cap d’uns dies, quan
Zeuxis va arribar a l’estudi de Parrasi va veure que l’obra en qüestió
estava tapada per una tela. Zeuxis li va demanar que la retirés
per veure la suposada meravella. Parrassi, però, li va contestar que en aquell moment acabava de
guanyar la juguesca, ja que, de fet, la tela hi era pintada a sobre.

Dins l’experiència de Zeuxis, la probabilitat de
trobar-se amb una tela o una cortina pintada era segurament nul·la. Parrassi ho sabia i uns
quants retocs de llum i ombres van ser suficients per fer-li "veure" a Zeuxis la
cortina que esperaba, sobretot perquè Zeuxis ja estava esperant
mentalment veure la pintura que hi havia sota.

Les predisposicions que tenim sovint acaben condicionant-nos tant que la realitat ens sorpèn sense avís previ.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: El truc de Parrassi

  1. Molt bona, la història. M’ agrada l’ art, malgrat que per desgràcia els meus coneixements son molt bàsics. A mi el que m’ agradaven eren aquells dibuixos que segons com els miris poden semblar una cosa o una altra (una vella o una dona jove, un gerro o dues cares,…). Ja em suposo que aquests dibuixos no deuen ser art, però són els únics que he vist.

  2. Silme diu:

    Molt bonica la història, si senyor! A mi també m’agrada l’art, i també tinc coneixements molt molt bàsics…

    Per cert, aquells dibuixos que dius, són d’un pintor anomenat Escher. Si ho poses al buscador, en trobaràs forces! 😉

  3. Myrddin diu:

    La suposada tela tapava tot el quadre? El marc també? Això vol dir que Zeuxis havia de mirar-lo desde un punt en concret, sino hagués notat la enganyifa. O no hi havia marc?

Els comentaris estan tancats.