Ets un esperit sensible?

Ets a Florència. Tot el dia mirant museus, obres d’art i respirant cultura, bellesa i obres mestres del Reneixement. De cop, entres a l’església de la Santa Croce i t’entren palpitacions, vertigen, angoixa i una sensació d’ofec que t’obliga a sortir a fora a prendre l’aire.

Tranquil, no és un atac de cor. El que passa és que o ets molt impressionable o bé un esperit sensible.

[@more@]

De fet, aquests símptomes són els que produeix la
malaltia psicosomàtica coneguda com la "síndrome de Stendhal". Aquest
nom li ve donat gràcies al famós escriptor francés Stendhal
(pseudònim de Marie-Henri Beyle), el qual va donar la primera
descripció detallada d’aquest fenomen que ell mateix va experimetar
quan va visitar Florència el 1817 i que després va publicar en el seu
llibre Roma, Nàpols i Florència: Un viatge de Milà a Reggio.

Stendhal creia que totes les obres d’art estaven
creades des de les passions, la qual cosa portava a les persones a
trobar-se amb elles i a remoure de cos i esperit. Quan es trobava
visitant la ciutat bressol del Reneixament, va entrar a la basílica de
la Santa Croce, que alberga les tombes de florentins tan il·lustres com Miquel Àngel o Galileo, així com els frescos dels gran Giotto. Allà, Stendhal va patir una espècie d’abatiment: "La vida se m’havia difós, caminava amb por a caure", va escriure. El metge que després el va visitar li va diagnosticar una "sobredosis de bellesa".

Malgrat el seu llibre, però, no va ser fins 1979 que el
psiquiatra italià Graziella Magherini va batejar aquesta síndrome amb el nom que ara coneixem, quan va observar i descriure més de
cent casos semblants entre turistes que visitaven Florència.

A Florència hi passen moltes coses i visitar-la produeix moltes reaccions.
Si mai us passa res semblant al que he explicat (ja sigui a Florècia o
a un altre lloc), aneu al departament especialitzat en aquests casos de
l’Hospital Santa Maria Nopvella, on treballen els millors especialistes
en la síndrome. Llavors, us donaran el diploma d’esperit sensible.
Segur.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Ets un esperit sensible?

  1. mcguffin diu:

    Precisament li vaig preguntar al Niqmad si havia tornat amb síndrome d’Stendhal d’allà 🙂 A mi em passa amb internet, encara que no és sempre per sobredosi de bellesa, deixem-ho en sobredosi d’informació 😛

  2. frederic diu:

    I vaig viure un estiu a Firenze. Va ser el millor estiu de la meva vida: vacances i estudiant art. Què més podia demanar? Què no s’acabés, però com tot lo bo, té un final.

Els comentaris estan tancats.