Tàctica del camuflatge

De vegades, el llenguatge ens fa por. És tabú o inadequat. Llavors, el camuflem.

[@more@]

O és que no has dit mai l’expressió "ens ha deixat" per "s’ha mort"; o
"fer l’acte sexual" per "follar"; o "mort digna" per "eutanàsia"? No
has sentit dir allò de "danys col·laterals" per "mort d’innocents"; o
"interrupció del procés democràtic" per qualificar una "dictadura"; o
"govern de transició" pel que és un "cop d’estat"; o "missió
humanitària" en lloc de "reforç de les tropes d’ocupació"? I tants d’altres.

Creiem que si pronunciem determinades paraules o expressions en un context
determinat, desencadenarem alguna mena d’efecte indesitjat. Hi ha un llenguatge inconvenient. Per això,
hem inventat els eufemismes.

Els
eufemismes són paraules o expressions que substitueixen a una altra
considerada vulgar, de mal gust, o tabú. S’utilitzen quan s’usa un
llenguatge políticament correcte i els polítics solen fer-los servir
molt per camuflar actuacions impopulars o per gestionar determinades
crisis. Pot ser habitual que alguns acabin pervertint el llenguatge.

Els eufemismes, però, poden cansar. Llavors, hom utilitza els disfemismes
com a acte de rebel·lió contra les formes educadament avorrides de
l’eufemisme. És a dir, s’utilitzen paraules o expressions
deliberadament ridiculitzadores, divertides i sovint grolleres,
despectives, insultants, per tal de superar aquesta autocensura que ens
fem.

Si volteu per algun blog, segur que en veieu
algun que té els disfemismes com a pedra angular del seu ús del
llenguatge (vegeu-ne un a tall d’exemple).

Que ningú es pensi, però, que per no fer servir eufemismes s’és més pur. O sou dels que hi veieu puresa en el llenguatge? Si la busqueu, aviseu. Haurieu arribat molt a fons.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Tàctica del camuflatge

  1. Els prehistòrics de follar en diem nyaca-nyaca, Enlloc de parlar de mort digna, dignifiquem la mort tot enterrant els nostres guarnits amb quincalla fina i amb un parell d’ullals de mamut. Els altres conceptes que esmenteu hem preferit no incorporar-los al diccionari.

  2. frederic diu:

    De vegades, penso, fer servir algunes expressions o paraules, criden al mal yu-yu, per això les camuflem.

  3. Myrddin diu:

    A mi em va agradar molt l’expressió d’en Piqué quan era portaveu del govern i va haver de comentar el fet que en Boris Ieltsin li digués a l’Ansar per telefon que no el rebria, en conversa telefònica des de l’avió que havia dut l’Ansar a Moscú. En Piqué va explicar que allò simplement va ser “un canvi de format de l’entrevista”. Jajajaja! És encara ara que m’hi peto cada vegada que hi penso.

    Sort en tenen els polítics que el llenguatge és ric… si haguessin d’explicar les coses sempre amb paraules planeres a més d’un se veuria el llautó.

    En fi… Salut!

Els comentaris estan tancats.