Pipes llargues amb sal

En aquesta vida hi ha moltes coses addictives. Algunes són legals,
d’altres il·legals. Recordeu quins dos vicis ocults tenia en Fox Malder
d’Expedient X? Un era la pornografia, l’altre…

[@more@]

…menjar pipes. I és que menjar pipes és com menjar patates "Pringels": quan comences, no pots parar. T’hi enganxes. Per mi que les pipes (sobretot les pipes amb sal llargues marca "Churruca" ) i les "Pringels" tenen incorporada alguna substància addictiva, tipus nicotina. Realment, has de continuar menjant-les fins que acabes la bossa o el pot.

Però parlem de pipes. Han de ser llargues i amb sal. És com a mi m’agraden. Les pipes sense sal, quan te les poses a la boca, immediatament hi trobes a faltar quelcom. És com menjar un succedani; com menjar "carn" vegetariana (el tofu, per exemple) en comptes d’un bon filet de vedella. No és el mateix. Les pipes sense sal tampoc deixen els llavis com els deixen les pipes amb sal. Una bona ingesta de pipes amb sal te’ls ha de deixar completament nafrats, com si t’aguessin arrencat un tros de la pell dels llavis i els tinguessis a carn viva al descobert. Quan acabes de menjar, has de passar-hi la llengua contínuament en busca de la frescor i el bàlsam de la saliva, d’humitat que calmi. Mentres les vas menjant ja ets conscient que els llavis et quedaran com un tall netejat amb aigua de mar. Si tens la pressió arterial alta, ja penses que t’aniran malament pel cos. Però, tant és. Menges i menges.

També han de ser llargues. Si les petites ja són un mal menor, les pipes pelades són un autèntic sacrilegi inadmisible. Les pipes llargues fan que gaudeixis més. Agafes la pipa amb la mà i la mires o, simplement, notes entre els teus dits que és llarga i no una pipa escarrancida i petita. Te la poses a la boca en la posició adequada i amb les dents fas aquell meravellós exercici (ara entenc perquè en Malder també li agradava la pornografia) de trencar-la. Crec. A continuació, amb la llengua extreus la menja i la disfrutes com si fos el millor marisc (era homosexual en Malder?).

Quan menges pipes també tens una sensació estranya quan veus que es van acabant. La bossa ja no és plena i només hi queda molta sal, quatre pipes i sempre, sempre, un parell de troncs que no se sap d’on surten. No seran aquests troncs els que desfermen alguna substància química que inunda tota la bossa i ens provoquen l’addicció? Sempre hi són.

[Imatge extreta del blog d’Anla en aquest enllaç]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: Pipes llargues amb sal

  1. JosepArnau diu:

    Estic totalment d’acord amb tu, les pipes son adictives.

    Jo estic vivint a Dublin, d’aqui a poc he de rebre un paquet de correus dels meus pares, saps que els he demanat a banda d’embotits, la premsa en catala del dia i la samarreta del Barça que tinc?

    -Pipes (sembla surrealista pero es cert, aqui no en venen i em va entrar mono de pipes).

  2. Anla diu:

    Lo siento, pero no permito enlazar imágenes desde otras webs. Si quieres, puedes copiarla en tu sitio, y decir q la foto es mia, claro.
    Adios

  3. Anla diu:

    Gracias por cambiarlo.
    Mirando mis estadísticas, vi una referencia de tu blog al mio, y entré a ver quien era. Por eso lo supe. Tengo bloqueado el acceso a las imagenes desde sitios externos a mi web. Por eso no se veía desde tu blog. Lo hago simplemente para que no me “roben” transferencia.

  4. Myrddin diu:

    Pipes, pringles, crispetes… tot es tracta de petits menjars salats… en menges un, i un altre, i un altre i ja no pares. Jo crec que és el component salat el que ho fa addictiu. Soms uns addictes a la sal, maltracta les nostres artèries i en canvi ens mola.

Els comentaris estan tancats.