Vaig a comprar tabac…

És la frase reina per tocar el dos i no tornar més. Tohom la sap, tothom la coneix i tots n’hem fet conya alguna vegada o altra; però resulta que, de vegades, també hi ha algú que la diu i no torna.

[@more@]

Així ho he llegit.
Resulta que un home de Barcelona d’uns 80 anys va morir fa poc en un
hospital de Madrid sense cap documentació a sobre. Quan van intentar
indentificar-lo, finalment, van descobrir que havia estat visquen
durant 45 anys (!!!) suplantant la identitat d’una altra persona que
havia emigrat el 1961 a l’Argentina, utilitzant una fotocòpia del seu
DNI (!!!).

Després de les oportunes investigacions, la policia va
acabar confirmant que aquest home, un bon dia del 1959, va decidir
marxar de casa seva."Surto a comprar tabac", li va dir a la seva dona. I encara l’esperen que torni.

És allò de "la realitat supera a la ficció".

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Vaig a comprar tabac…

  1. Corbella diu:

    Jaja…misteris de la vida!
    Però jo no la dic mai aquesta frase perquè no fumo res de res, potser el que em fumen els altres en contra de la meva voluntat.

Els comentaris estan tancats.