El meu silenci

-"Quina és la teva imatge del silenci?".
Això pregunten als convidats del programa "Silenci?" que fan al Canal 33. Tothom respon amb coses diferents: una paret blanca, estar sota l’aigua, la neu…

[@more@]

Són aquelles preguntes que no serveixen per massa res, però que fa
gràcia contestar o escoltar què contesten; igual que les entrevistes tipus test (el teu color
preferit? quin àpat t’agrada menys? o què t’enduries a una illa deserta?…).

Contestem-ho,
doncs. Per mi, la primera imatge que em ve al cap i que s’ajusta més a
la idea de silenci és l’interior d’una ermita solitària. Una ermita
petita, romànica, al mig d’un bosc o d’un prat o una muntanya. No hi ha
ningú més i, a fora, abans d’entrar-hi, sents encara sons (ocells,
arbres que es mouen, el vent…). Però, quan entres dins l’ermita,
entres al silenci. Gaire bé literalment. Fins i tot, si has de parlar
amb algú ho fas baixet, com si l’ermita obligués a estar-se callats, a
no destorbar les veles que es mouen o despertar alguna imatge d’un sant.

Jo diria que sents el silenci, allà dins. I ho
notes sobretot quan surts. És com si tornessis a connectar amb les
fresses del món: fas una passa fora la portalada i algú apuja el volum
del món; tot torna a ser com sempre. I, llavors, ja parlem alt.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: El meu silenci

  1. Nana diu:

    és genial aquest programa!! “Silenci?”
    Home.. jo crec que preguntes com aqueta t’ajuden a saber com és una persona, no? ^^

  2. Silenci diu:

    Sí!! A mi m’agrada el silenci com a sinònim de tranquil·litat, de pau interior, de semblar que vius un somni… Ais…

    Petons!!

Els comentaris estan tancats.