Aliments de déus



L’aliment i la beguda dels déus, el nèctar i l’ambrosia, pot ser ens siguin familiars…
[@more@]


Segons la mitologia grega, Zeus, habitava el mont Olimp rodejat de déus
i deeses. Tots ells, tenien les mateixes necessitats que els mortals,
els calia alimentar-se, descansar, beure… En aquest sentit, la seva
dieta era pràcticament única: menjaven ambrosia i bebien roig nèctar,
aliments que els conferien la immortalitat. Qui s’encarregava de servir
aquests aliments era Hebé, segona filla de Zeus i Hera i muller d’Heracles.

Hebé
és considerada com la deesa menor de la joventut, el vigor viril i la
força. Era coneguda com "la semprejove" ja que no envellia mai. El seu
secret va ser descobert per la deesa Afrodita, envejosa d’aquestes
qualitats. Afrodita s’adonà que Hebé barrejava descuradament el nèctar
i l’ambrosia amb tanta desproporció que el que en resultava
proporcionava aquestes qualitats d’eterna joventut. Fou per això mateix
que Hebé va ser designada per servir aquests aliments a la resta de
déus.

L’heroi greg més conegut, Aquiles, per tal de fer-lo
invulnerable, va ser ungit amb ambrosia i submergit al llac Estigia per
la seva mare, la nimfa Tetis, tot agafant-lo pel taló dret (la seva
única part vulnerable).

Però, el nèctar i l’ambrosia foren robats per Tàntal,
fill de
Zeus i Plutó. Aquest déu regnava al mont Sípils i malgrat ser amic dels
déus de l’Olimp, els va traïr robant-los
el nèctar i l’ambrosia. Pels seus molts delictes va acabar essent
condemnat a estar-se eternament al Tàrtar (la regió més profunda i
temuda del món) passant set i gana.

L’etimologia de la qual prové ambrosia és clara al respecte: ámbrotos és la forma més arcaica d’ambrósios, els
dos amb el mateix significat: "immortal" (o, més exactament "aquell la
sang del qual no es vessada". D’aquí que ambrosia signifiqués en un
primer moment "aliment que dóna la immortalitat" i, finalment, passés a
designar la "immortalitat" mateixa.

D’altra banda, la paraula
nèctar significa "allò que fa beure als nous o als manyacs" i també
"allò que de molt pocs és gaudit". Avui en dia, anomenem nèctar a una
secreció ensucrada produïda per les
plantes superiors (les angiospermes) -els vegetals més evolucionats-
que tenen les seves sements tancades en fruits.

Alguns relacionen el nèctar i l’ambrosia als efectes al·lucinogens dels sucs de fongs com l’Amanita muscaria, consumits, sembla ser, durant els festivals dionisíacs.

L’ambrosia, però, també és una planta que s’utilitza avui dia en moltes receptes de cuina, infusions i begudes, i la trobem sobretot al continent americà (als
Estats Units, Mèxic, Colòmbia, Puerto Rico, Jamaica, Antilles Menors o
Bolívia). Se l’ha utilitzat com a desinfectant i per regularitzar i
calmar les molèsties de la menstruació, contra les hemorroides, les
febres, l’epilèpsia, dolors intestinals i inflamacions de cames. També
es descriu contra la tos i els còlics, per no estar enfadat i com a
estímul de la gana i la digestió.

El curiós del cas, però, és que la planta de l’ambrosia (Ambrosia artemisiafolia L) la trobem també al nostre país amb un nom que ja hem tractat aquí abans: el donzell (Artemisia), el principal component de la Fada Verda, l’absenta.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Aliments de déus

  1. gthnijgosgjpsdfdhdfjhjyuiuyolippfgh
    +g
    fd
    g

    g
    fg

    jkgh
    olh

  2. Zeus diu:

    Vaya merda de pagina. No he trobat re del que buscava. Dediqueuvus al parchís.
    Ádeu

Els comentaris estan tancats.