La Fada Verda


… o "la Fée Verte" és el nom amb què es coneixia l’absenta al París del s. XVIII i del XIX; una beguda espirituosa envoltada de mites, prohibicions, màgia, fantasia, poders curatius, drogues i llampecs bohemis.

[@more@]

La principal planta de la qual s’extreu l’absenta és el donzell o encens. Es tracta d’un
arbust mediterrani, propi del sud d’Europa, aromàtic i de flors grogues que sol fer un metre
d’alçada. Floreix quan s’acosta l’estiu i el trobem prop de cases i
vores de camí. El donzell és la planta que tradicionalment es feia servir per
sanar els grans mals, les angines, per prevenir l’embriaguesa i com a cura de
les flatulències i les mossegades de rata. Se li atribueixen també qualitats per obrir la
gana i es feia servir com a tònic estomacal. No cal dir que era una
planta màgica i se la solia penjar de les portes com a espantall del
diable i dels mals esperits.

L’absenta va ser inventada a Suïssa el 1792 pel doctor fancés Pierre Ordinaire -que la va comercialitzar-, tot i que sembla que ja s’usava en la cultura popular força abans. Uns anys després, el 1797, Henri-Louis
Pernod va obrir la primera destileria d’absenta, també a Suïssa, i més
tard va contribuir a la seva fama subministrant-la a l’exèrcit francés
que lluitava a Algèria com a remei per a les febres.

Sembla ser que el seu nom primitiu era el de Parthenis absinthium, però la deesa grega de la castedat va acabar per atorgar-li el seu: Artemisia absinthium, és a dir, "desprovista de plaer", ja que és conegut de sobres el seu sabor amarg.



Servir i beure l’absenta és tot un ritus. D’una altíssima graduació
alcohòlica (entre uns 68º i 85º normalment perfumats d’anís), no és
habitual el seu consum
directe sinó que és presa tot rebaixant-la amb aigua ben freda
o suc de llimona, sucre o, fins i tot, amb vi blanc. L’absenta es sol
posar en una copa i a sobre s’hi col·loca una cullera foradada amb un
terrós de sucre. Tot seguit, a poc a poc, s’aboca l’aigua a sobre
deixant que el sucre es disolgui i vagi caient gota a gota a través
dels forats de la cullera. El color i la transparència llavors canvien:
el verd de l’absenta passa a una tonalitat més lletosa i opaca, per la
qual cosa aquest ritual és conegut amb el nom de "colometa". Una vegada
tot disolt, es remena i es pot prendre. Les proporcions d’absenta i
d’aigua varien sogons cada gust, però se sol mesclar una part d’absenta
per tres d’aigua (o fins a set d’aigua si no es vol prendre molt
d’alcohol).

La ingenta abusiva de l’absenta és coneguda per provocar uns estats
desmesurats que poden arribar a portar a la dependència i, en extrem, a
la mort. S’han descrit estats d’adicció, hiperexcitabilitat,
convulsions, al·lucinacions, deteriorament del sistema nerviós,
demència i finalment, la mort. Tot això, però s’ha descrit en persones
que han patit de la síndrome de l’absintisme, una intoxicació provocada
per un consum perllongat d’absenta i/o begudes semblants. D’aquí, entre
d’altres, que estigui prohibida en força països.


D’altra banda, també és cert que la Fada Verda és coneguda sobretot
pels seus efectes "espirituals" o "inspiratius", per la qual cosa
artistes i poetes sovint l’han feta servir per com a estímul creatiu.
La seva primera gran època va ser la del tomabant de segle XIX amb el
XX. Per dir-ho d’alguna manera, era la beguda de moda entre la bohèmia
parisina (o de tota bohèmia que s’ho considerés). Alfred Jarry,
Baudelaire, Rimbaud, Verlaine, Van Gogh, Toulousse Lautrec, Manet,
Degàs, Víctor Hugo, Santiago Rusiñol, Picasso, Oscar Wilde, Hemingway,
són reconeguts bebedors d’aquest licor (tots ells amb major o menor
dependència, és clar) i molts d’ells en deixaren constància a les seves
obres.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: La Fada Verda

  1. Myrddin diu:

    Molt interessant l’article. Jo he probat l’absenta només una vegada i a pel, res de barrejar-la amb aigua o amb vi com dius… i prometo no tornar a fer-ho mai més… els instants següents a prendre’m-la ho vaig passar fatal, el meu cos no està preparat per begudes amb tanta graduació.

Els comentaris estan tancats.