El túnel


No se si ja és una llegenda urbana o no, però el cert és que sembla ser que un túnel secret subterrani travessa la ciutat de Banyoles.

[@more@]


Un dels turons més enlairats del terme municipal d’aquesta vila és el Puig de Sant Martirià. Es conta que fou en aquest indret on el patró de la ciutat -St. Martirià- es va aparèixer als seus portadors mentre entraven a la vila. I és també aquest lloc que l’abat benedictí del Monestir va designar com el més adequat perquè la comunitat de monjos franciscans que rondaven per Banyoles, hi construïssin el seu propi monestir… ben lluny d’ell i de la ciutat, altrament.

D’aquí que al puig s’hi edifiqués, al s. XVII, una petita església i les dependències pròpies del petit monestir dels franciscans. Quan aquests frares van abandonar-lo, fou ocupat llavors per una comunitat de servites que, finalment, també se n’anaren.

Aquells eren temps difícils i, a les portes de la guerra amb el francés, la ciutat va decidir enrunar el que ben bé podia ser un enclavament estratègic per a les tropes franceses. I això és tot el que en queda ara: runa i pedra.

Pel cas, però, si algú va al Puig de Sant Martirià, veurà com sota un turonet hi ha una entrada reixada que dóna a uns esglaons que es perden dins la foscor del turó. El que es diu, és que aquesta és entrada d’un passadís secret subterrani que va a parar al Monestir de Sant Esteve, comunicant el que va ser el bressol de la ciutat amb aquest allunyat punt extramurs.

Sabem que alguns banyolins, fa anys, es van atrevir a recorrer un tram del túnel. Aquests confirmen que van caminar alguns quilòmetres sota terra fins que una paret de totxos els va fer tornar enrera, ja sota la ciutat. D’altres comenten que el túnel es bifurca en dues direccions perquè, mentre es feia l’IES Josep Brugulat, al barri de Canaleta, es va trobar un eix d’aquest túnel subterrani provinent de la zona del Monestir on un tram anava en direcció a la font de Canaleta, per un costat, i l’altre cap al Puig de St. Maritirà, per l’altre.

D’altra banda, al claustre del Monestir tothom sap que hi ha un pou al seu bell mig i que una mena d’escales conviden a baixar-hi. Podria ser aquesta l’altra porta de la conexió misteriosa i ja oblidada?

Males llengües expliquen històries de monjos benedictins del Monestir travessant la ciutat durant negres nits. D’altres conten oportunes fugides d’un i altre lloc.

Si més no, als nostres dies, la idea d’un túnel secret subterrani semidesconegut té prou encant, no trobeu?

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.