Siho recordeu, la notícia de les darreres setmanes, abans de la mort del
Papa, era que si no plovia aviat tindríem seriosos problemes de sequera
per l’estiu. Gràcies a Déu, des de fa dies estem tots empapats i
aquest problema no el tindrem.
[@more@]
Tot plegat, fa que la figura de Joan Pau II se’ns escapi de les mans. Ja passa això quan algú se’ns mort; només volem veure-li els aspectes positius, els millors i recordar-lo sempre així. És normal suposo. Però Joan Pau II, el Papa dels catòlics, el cap de l’Estat del Vaticà, és una figura religiosa i política clau al segle XX i, a més, tota una institució. I, per tant, és bo, sa i obligat, diria jo, que s’examini el seu pas al capdavant del catolicisme amb més detall, amb més serenitat perquè tots en poguem veure les seves coses bones, és clar, però també les no tant bones, aquelles que el fan home i el situen a ras de terra i calçat amb sandàlies de pescador.
En aquest sentit, recomano la lectura de quatre bons articles que van en aquesta línia:
1.
"Sic transit gloria mundi", de Josep Maria Terricabras, al seu webloc, el 4 d’abril.2. "El mitjà i el missatge", també de Josep Maria Terricabras, publica a El Periódico, el 4 d’abril.
3. L’article d’avui d’El Periódico de l’excanceller d’Alemanya, Helmut Schmidt "Vam tenir importants divergències".
4. El de Vicent Partal a Vilaweb, "Les contradiccions que deixa Joan Pau II", també del 4 d’abril.
XD ben pensat