Nicolas Flamel, l’alquimista immortal

Gravat de Flamel
 Heu vist mai aquest home pel carrer? Té més de 1600 anys.

[@more@]

Fa temps us vaig parlar d'alquímia i de com els alquimistes intentaven convertir metalls en or i trobar el catalitzador (que anomenaven "pedra filosofal".) que ho fes possible. Tot i que mai ningú va aconseguir-ho (ni tampoc trobar la manera de ser immortals), la llegenda explica que Nicolas Flamel, un alquimista francès del s. XIV, sí que va hi va reixir.

Cap al 1357, Flamel, notari o escribà públic de París, va tenir un somni on un àngel se li acostava al llit amb un llibre a la mà i li dèia: "Mira bé aquest llibre, Nicolas. Al principi no entendràs res d'ell, ni tu ni cap home. Però algun dia veuràs en ell el que cap home podrà". I quan l'àngel li anava a entregar el lllibre, va desaparèixer en un núvol d'or. Més tard, un dia, un home que necessitava diners amb rapidesa i li va oferir a Flamel un estrany llibre. Quan el va veure, es va adonar ràpidament que era el llibre que havia somniat i el va adquirir, per dos florins.

Efectivament, el llibre era molt rar i no el comprenia. Estava escrit en part en hebreu i en greg, plegat de jeroglífics i mots cabalístics. Pràcticament tots els jueus que vivien a França havien fugit per la perseccució decretada per Felip el Formòs, el 1306, i a ell li calia algú que li traduís. Per això, va copiar part del llibre i va emprendre un viatge de dos anys que el va portar fins a Andalusia, Madrid i Santiago de Compostela. De tornada, sense haver trobat traductor, a Lleó, va tenir la sort que li presentessin el mestre Canches, un ancià rabí que va acabar per identificar el llibre com el misteriós i desaparegut Aesch Mezareph, de Rabí Abraham (o El llibre d'Abraham el Jueu), un vell mestre estudiós de la Càbala. Malauradament, però, el mestre Canches, que havia acceptat acompanyar Flamel a París, va morir a Orleans durant el viatge de tornada i no va poder traduir el llibre.

Malgrat tot, Flamel no va desesperar i va continuar durant 21 anys intentant traduir el text. Corria, però, el fi de segle XIV quan, sorprenentment, Flamel es converteix, de sobte, en un generós filàntrop que fa generoses donacions, construeix hospitals o portalades d'esglésies com la de St. Jacques de la Boucherie, prop de la rue de Marivaux (on ell i la seva dona, Perenelle, es construeixen una casa -actual número 51 de la rue de Montmorency) que encara es conserva avui en dia com la casa més antiga de París). Finalment, Flamel havia dominat els secrets del llibre del rabí Abraham.

Com relatarà després Lenglet du Fresnoy, sembla que, el 13 de gener de 1382, Flamel -que tenia llavors una vuitantena d'anys- va aconseguir transmutar el mercuri i aconseguir plata i, més tard, el 25 d'abril, en or. El secret de l'alquímia era seu.

Però la història no acaba aquí. El 1414, mort Perenelle, la seva dona i Flamel escriu llibres d'alquímia i planeja al detall la seva mort (com havia de ser enterrat i de quina forma, al fons de la nau de l'església de St. Jacques de la Boucherie). Flamel no tarda en morir (sembla que el 22 de març de 1417 o 1418 ) i és enterrat amb gran pompa segons els seus desitjos, incloent una làpida amb estranyes inscripcions i runes (avui al museu de Cluny).

Mesos després de la seva mort, l'arqueòleg Paul Lucas afirma en un llibre que l'enterrament i la mort de Flamel i la seva dona són un engany i que ambdós són vius. La curiositat de molts acaba per fer exhumar la seva tomba que, per sorpresa de tots, troben buida i sense cap signe d'haver estat forçada.  

Els rumors que Flamel havia inventat una tintura que donava la immortalitat i que havia aplicat a la seva dona i a ell mateix van començar a circular. El mite de Flamel, l'alquímista immortal, acabava de néixer.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Nicolas Flamel, l’alquimista immortal

  1. Words diu:

    Ai no ho sabia tot això, però em sembla força interessant! m’¡ha despertat curiositat!

  2. deric diu:

    molt interessant, però si mai veig aquest home de 1.600 anys pel carrer sortiré corrents!

  3. Èlsinor diu:

    Doncs jo estic segur que no l’he vist, perquè amb eixa pinta l’hauria reconegut; de totes maneres, crec que el Harry Potter té alguna cosa a dir-hi.

Els comentaris estan tancats.