Sis graus de separació

O com arribar a l’Angelina Jolie a través d’una cadena de sis persones.

[@more@]

Em va passar fa poc. Estava de vacances a Londres i vaig conèixer un
natiu d’aquelles terres. Era un home que no hauria conegut mai de la vida si cap dels dos no haguéssim estat allà, en aquell precís moment. El més curiós de la conversa, però,
és que vam descobrir que teníem un conegut català en comú! Va ser quan
els dos vam dir allò de "que petit és el món".

D’aquestes casualitats, però (de descobrir la proximitat que hi ha
entre persones que mai hauríem imaginat), se n’ha derivat una teoria,
la dels sis graus de separació.
La teoria afirma que qualsevol persona de la Terra pot estar connectada
amb qualsevol altra a través d’una cadena de conneguts que no té més de
quatre intermediaris.

La idea va ser exposada per primera vegada per l’escriptor hongarès Frigyes Karinthy, el 1929, en un relat curt anomenat Chains (‘Cadenes’).
Tot i que sembla sorprenent, s’han fet alguns intents de demostració de
la teoria: als anys ’50, Ithiel de Sola Pool i Manfred Kochen van
probar de buscar una explicació matemàtica; i el 1967, el sociòleg
Stanley Milgram va fer-ne un conegut experiment, d’on en va sortir la
teoria de les sis persones tal i com la coneixem.

Mes tard, el 2003, els investigadors Peter Sheridan Dodds, Roby Muhamad i
Duncan J. Wattsde la Universitat de Columbia (EUA) van emprar el correu
electrònic per comprobar la teoria de Milgram a nivell mundial. Van
demanar a un grup de 61.168 voluntaris, repartidos en 166 països, que
reenviessin un correu a amics, col·legues o coneguts que estiguessin
més propers d’una de les 18 persones escollides com a objectiu, en 13
països diferents. Els resultats es van publicar a l’article An Experimental Study of Search in Global Social Networks a la revista Science.
De les 24.163 cadenes de missatges enviades, només 384 van arribar als
seus destinataris. Per aquests casos exitosos calien entre 5 i 7 passos
per contactar amb la persona volguda. L’estudi, però, també suggereix
que si els individus que participen no tenen suficients incentius, la
hipòtesis no se sosté.

En aquesta línia, la Universitat de Columbia també ha posat en circulació un petit experiment web a Small World Project.
Registrant-t’hi, el sistema t’assigna una "persona-objectiu", de la que
tens accés al seu nom, edat i ciutat on viu. L’objectiu consisteix en
contactar amb ella només utilitzant la nostra xarxa de contactes de la
vida real i sense utilitzar el Google!

Amb humor, la Universitat de Virginia (EUA) ha penjat el web The Oracle of Bacon que utiliza la base de dades de IMDb per relacionar qualsevol actor (tals com Chiquito de la Calzada, Nacho Vidal o Clint Eastwood) amb Kevin Bacon. Igualment, CinemaFreeNet troba cerques semblants entre actors hollywoodians.

També llegeixo
que Özgür Sims ek i David Jensen, de la University of Massachusetts
Amherst, van presentar en el 19è Congrès Internacional sobre
Inteligencia Artificial a Edimburgo un algoritme que ajuda a explicar
les trobades sociològiques fruit de la teoria dels sis graus de
separació, describint una manera eficient per fer aquestes cerques.

Però, serà veritat tot plegat? És tan fàcil que contacti amb l’Angelina Jolie? O bé hem de fer cas a la psicòloga Judith Kleinfeld que afirma que els sis graus de separació podria ser l’equivalent acadèmic d’una llegenda urbana?

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.