L’Au Fènix

Tots coneixem la llegenda de l’Au Fènix. Ressorgirà també aquest bloc d’igual forma?

[@more@]

L’Au Fènix (phoenicoperus, en greg) és una au gran, del
tamany d’una àguila, de plomatge roig, taronja i groc incandescent; amb
pic fort i urpes poderoses. Segons sembla, habitava la zona de l’Orient
Mitjà i l’Índia, fins el nort d’Àfrica.

Pels egipcis,
vivia en els deserts d’Aràbia i d’aparença s’assemblava més a una
garça; era l’au protectora dels morts i símbol de la immortalitat. En
honor seu li van dedicar un temple a Heliòpolis que va ser la ciutat
sagrada del Fènix, on retornava cada cinc-cents anys per morir i
renèixer.

L’Au Fènix, però, té varies llegendes, totes precioses. Pels xinesos és símbol de bons auguris i té una fesnomia particular.
Una altra llegenda, exemple del sincretisme cristià, explica que el
Fènix viva al Jardí del Paraís terrenal, niat en un roser. Quan Adam i
Eva van ser-ne expulsats, de l’espassa de l’Arcàngel Gabriel que els
va fer fora en va sortir una guspira que va prendre el niu del Fènix,
cremant també l’au.

El Fènix, però, era l’única bèstia que s’havia negat a probar la
fruita prohibida del Paraís, per la qual cosa se li van concedir varis
dons. El més destacat era el de la seva immortalitat, a través de la
capacitat de renèixer de les seves cendres; però en tindria d’altres
com el de la virtud que les seves llàgrimes fossin curatives.

Quan arribava l’hora de la seva mort, el Fènix feia un niu de sàndal
i d’espècies i herbes resinoses i aromàtiques. Llavors, posava un únic
ou que empollava durant tres dies. Al tercer dia, el Fènix cantava la seva més bella
cançó i desplega les
seves majestuoses ales perquè la llum del sol el consumís a ell i al niu fins reduir-los a cendres
perfumades.

De la crema, però, se’n salvava l’ou que el sol acabava d’empollar i fer possible que renaixés el Fènix, sorgint de nou la mateixa, única i eterna Au.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 comentaris a l'entrada: L’Au Fènix

  1. moz diu:

    Magnífic post! I encara més si pot significar el teu resorgiment de les cendres… 😉

  2. moz, merci per l’apunt. Ja veurem què passa amb el bloc… espero que continuï.

  3. Llorenç diu:

    Estic content que hagis ressucitat.
    Endavant
    Llorenç

  4. Myrddin diu:

    Jo també vaig ressucitar fa un mes de les cendres. Ànims!

  5. frederic diu:

    ja el trobava a faltar el blog. un bon post per celebrar la tornada

  6. Belart diu:

    Tothom parla de l’Au Fènix i el seu ressorgiment, però ben pocs saben -sabem- la llegenda. Si aquesta llegenda és aplicable a una autobiografia, benvinguda sia, Pia.

Els comentaris estan tancats.