Alliberant la fe

La religió pot ser opressora, injusta, sàdica, salvatge, intolerant… Però també pot ser alliberadora.

[@more@]

Fa pocs dies hem sabut que el bisbe Pere Casaldàliga, bisbe emèrit de la prelatura de São Félix do Araguaia (Mato Grosso, Brasil), ha rebut el 18è Premi Internacional Catalunya,
atorgat per la Generalitat. El premi li lliurarà el president Pasqual Maragall en un acte
que tindrà lloc el proper 9 de març, al Centre Comunitari de São Félix
do Araguaia. Casaldàliga es resisteix a sortir de São Félix perquè no
té la garantia de poder tornar, a causa dels cinc processos d’expulsió
que li han estat incoats.

La doctrina de Casaldàliga és la de la teologia de l’alliberament,
un pensament sorgit sobretot de llatinoamèrica, a finals dels anys ’60,
en pro dels més oprimits i dels exclosos. Un pensament que està present
també a l’Àfrica, l’Àsia i en els grups dels països centrals
compromesos amb la justícia internacional, la causa feminista i amb
l’ecologia. Com apunta un dels seus màxims impulsors, el teòleg Leonardo Boff (en recomano amb insistència llegir els seus articles), la pregunta que es fan sempre és:

"Com anunciar l’amor i la misericòrdia de Déu als milions
que passen gana i estan condemnats a ser no-persones? Només anunciant a
un Déu viu i alliberador, aliat dels pobres i exclosos, podem sense
cinisme i amb veritat dir: Ell és efectivament un Déu bo i
misericordiós".

Els teòlegs i cristians de l’alliberament promouen sense temor la revolució:

La teologia de l’alliberament intentà mostrar, i ho
aconseguí, que la fe juevocristiana pot ser un element de movilització
social en funció de canvis profunds en la societat, que portin més
justícia per a tots, més participació pels marginats i més dignitat
pels injustaments humiliats".

Fa anys, Casaldàliga va ser nominat al Premi Nobel
de la Pau. En donar-li el 1992 a Rigoberta Menchú, Casaldàliga va
considerar que ja s’havien reconegut els valors i els objectius que ell
també ha perseguit al llarg de la seva vida. Per això ha refusat amb decisió tornar a ser candidat al Nobel.

És curiós perquè quan llegeixo res sobre aquesta
doctrina o en sento a parlar, em ve de seguida al cap Sant Bernart de
Clairvaux i el císter o Sant Francesc d’Assís i els franciscans. Tots
plegats buscaven una vivència més pura, més acostada als pobres i més fidel a l’evangeli, allunyats
volgudament dels excessos del seu temps. Tots plegats, és clar, van
patir -i pateixen- agressions i
enfrontaments amb els sectors més fonamentalistes, més integristes, de
l’Església. Però, el seu ensenyament no només perdura sinó que
fonamenta noves esperances pels creients.

Que lluny queden Casaldàliga, Boff i els cristians de l’alliberació dels bisbes i sèquit que estem acostumats a veure aquí. Que trist.

[Foto superior de phitar a Flickr]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: Alliberant la fe

  1. moz diu:

    Jo sóc agnòstic i odio les sucursals terrenals (les “esglèsies” per entendre’ns), penso que la creença en la existència d’un èsser superior ha de ser lliure i que no es pot imposar de cap manera i milions de coses més que ara no venen al cas.
    Però, això si, crec fermament que la teologia de l’alliberament es la sol.lució per reparar gran part dels mals d’aquests món, encara que sigui mitjançant la uniformització religiosa (ja que un Dèu més o menys concretat i adorat públicament segueix existint), no tot pot ser perfecte que diuen.
    Felicitats pel blog, si no ho havia dit abans!

  2. Merci moz. Jo sóc ateu, però respecto profundament aquestes expressions religioses.

  3. pere diu:

    No, no és la religió, són alguns dels que la practiquen, i no importa que siguin catòlics, budistes o animistes. Una mateixa religió pot alliberar o fer esclau.

  4. frederic diu:

    quan ens alliberem de totes les religions, llavors sí que serem lliures

Els comentaris estan tancats.