Els ushabti

Cada dia el servei està pitjor.

[@more@]

Les persones sempre hem volgut que d’altres ens serveixin i ens facin les feines; per això hi han hagut criats, esclaus, majordoms, servents, cambrers, dones de fer feina i un llarg etcètera.

Ja vaig comentar en un apunt anterior que la tradició judaica tenia el mite del Gòlem, un ésser que quan cobra vida fa el que se li mana. Pensant-hi aquests dies, m’ha vingut al cap un costum més o menys semblant del poble egipci faraònic.

Els egipcis, si se’ls coneix per alguna cosa -a part de per les piràmides- és per la seva singular creença en el més enllà, en la vida després de la mort, i per com organitzaven les seves vides en funció d’aquest esdevenir. Doncs bé, un dels costums que tenien era el de fer-se acompanyar a les tombes amb ushabti, quants més millor.

Els ushabti són petites estatuetes fetes, normalment d’aspecte momiforme, fetes de materials diversos (cera, fusta, cerèmica, pedra, alabastre, basalt, arenisca, etc.). Normalment, porten múltiples eines i útils a les mans (pics, maces, palanques, cavassos, gerres, etc.), ja que acompanyen el cos del difunt en el més enllà, per tal de substituir-lo en qualsevol feina. Val a dir que se n’han trobat centenars en les tombes dels faraons; i tant podien ser figuretes tosques i fetes en senzills motlles, com amb rics gravats policromats.

I és que, una vegada arribats al més enllà, el difunt es veia amb l’obligatorietat de seguir treballant. Per això, cada vegada que havia de fer alguna cosa, si s’havia fet acompanyar pels ushabti, pronunciava un conjur que feia que la figureta es covertís en un servent. Daquí que, la paraula ushabti sol traduir-se per "el que respon".

Resulta curiós el fet que, a partir de la dinastia XII, sembla que grabaven a la part frontal de les figuretes el nom de la persona a la que anaven destinades. Així, arribats a l’altra vida, només aquella persona podia fer efectiu el conjur (evitava així que li robessin servents en el més enllà?).

Amb la dinastia XVIII, però, apareix el Llibre dels morts i aquest costum canvia. El llibre és una col·lecció de sortilegis que s’incloien en les tombes i pretenien ajudar al difunt en el seu difícil camí cap al més enllà i en el judici d’Osiris. Doncs, el capítol VI d’aquest papir, recull el sortilegi perquè un ushabti executi els treballs per algú en el més enllà:

"¡Oh ushabti de N.! [aquí hi aniria el nom del difunt]: si sóc cridat, si sóc designat per fer tots els treballs que es fan habitualment en el Més Enllà, saps bé que la càrrega et serà inflingida allà. Com es deu algú al seu treball, pren tu el meu lloc en tot moment per llaurar els camps, regar les riveres i per transportar la sorra d’Orient a Occident".

I, a partir d’aquí, l’ushabti prenia forma de persona i feia el que se li manava.

Quantes vegades no haurem somniat tenir un d’aquests conjurs per utilitzar-lo en el nostre dia a dia?

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Els ushabti

  1. Nica diu:

    Pia Almoina! A mi em van regalar un Ushabti pel meu aniversari l´any passat!!!!!!!!!!! De fet és la versió moderna els antics i no porta cap estri, en teoria atreu la bona sort i l´has de fregar perquè “s´activi”, jo no li he fet cap conjur ni sembla que em faci la feina (almenys de moment) però el trobo molt bonic :-)! M´ha fet molta gràcia llegir el teu comentari sobre el tema!

  2. frederic diu:

    jo en vull un!!!!!

Els comentaris estan tancats.