Art per a l’eternitat

L’art egipci volia romandre per sempre més; per això, buscava la simplicitat de les formes bàsiques. Era l’art del concepte.

[@more@]

Us vull parlar de l’art egipci. L’art que va servir de referent als gregs, els pares del nostre art.

És l’art de la regularitat, la simplicitat i la solemnitat. L’artista egipci buscava representar les coses de forma clara,
seguint uns models bàsics i unes normes que asseguressin la claredat de tots
els elements que apareixien en la seva obra. L’objectiu final era aconseguir eternitzar les representacions; conservar el cos momificat del faraó no era suficient: fer perenne la seva aparença era també un requisit ineludible de tota tomba (per això, l’escutor egipci era denominat "El-que-manté-viu" ).

L’art egipci es guiava, bàsicament, per unes regles i uns convencionalismes apresos que van fonamentar el seu llenguatge artístic durant segles. En aquest sentit, la norma
bàsica era que cada cosa o escena representava i mostrava el que se sabia sobre el seu
aspecte més característic i en la posició que millor servís a
l’observador per entendre el que veia. La figura humana, per exemple, no s’entenia com un cos que es veia des d’un
punt de vista concret i que, segons la llum i la posició en què es
trobava, mostraria unes parts i no unes altres. Per l’egipci, un cos era un cap, unes
extremitats i un tòrax. I el cap era uns ulls, un nas, unes celles, una
barbeta, el cabell i una boca. Conceptes.

  • En aquest sentit, el concepte de cap s’entenia molt millor si es
    veia de perfil que no de front, mostrant el perfil del nas i de la boca;
    així, el representaven de costat. En canvi, la representació més clara
    d’uns ulls era la frontal. Per això, trobem que una cara de perfil té
    incorporats un ulls vistos de front (us sona picassià?).
  • D’altra banda, la meitat superior del tòrax, es veu molt millor
    de front, ja que això permet veure com pengen ambdós braços. Però, els
    braços i els peus en moviment es mostren més clarament si es
    representen lateralment. Curiosament, trobaven també difícil
    representar el peu esquerra des de fora; i optaven per dibuixar ambdós
    peus de perfil amb el dit gros en primer terme, malgrat que donés la
    sensació que la figura poseeix dos peus esquerra.

Alhora, no només el coneixement de les formes i figures els permetia
fer les representacions sinó també el coneixement del seu significat:

  • El senyor es representava molt més gran que els seus criats, fins i tot més que la seva pròpia dona.

Per tot això, l’art egipci destaca per mostrar figures amb posicions contorsiondes i estranyes. Són imatges, però, que no podem mirar segons el nostre entrenament mental. Si pensem que signifiquen el mateix que signifiquen les imatges en el món postgreg, no farem més que considerar-les ingènues i infantils. En canvi, les imatges egipcies tenien un potent significat pictogràfic, conceptual, que les porta més enllà i les fa conjurar l’eternitat.

-[Foto superior de babasteve a Flickr]
-[Segona foto: Hesiré, supervisor dels escrives; el metge i dentista més famós de la cort del faraó Djoser de la III Dinastia (2.660 aC)]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: Art per a l’eternitat

  1. Nica diu:

    I la fascinació per aquest gran art persisteix, de fet m´admira com van poder arribar els egipcis a aquell nivell de destresa conceptual i artesanal. Per cert Pia Almoina, no t´hauràs llegit cap llibre del Christian Jacq :-)??

  2. excel·lent article, com sempre! tb cal assenyalar que, x exemple, quan havien de dibuixar un recipient amb ofrenes, dibuixaven aquestes sobre el recipient, com si flotaren. o a l’hora de dibuixar un estanc amb peixos… he tingut la sort d’estudiar història de l’art i arqueologia del pròxim orient amb bones professores.

  3. Nica diu:

    És un egiptòleg que ha escrit força llibres centrats en l´època de màxima esplendor artística egípcia, i realment estan molt ben narrats, et recomano la trilogia del Jutge i la tetralogia de la Pedra de la Llum, molt bons per llegir de vacances, especialment ;-)!

  4. i potser aquesta esquematització no està relacionada amb unes determinades carències tècniques? és a dir: no dibuixaven de forma més realista perquè desconeixien la perspectiva. dibuixaven conceptes perquè entenien el que representaven i perquè no sabien dibuixar d’una altra manera. és només una suggerència

Els comentaris estan tancats.