Astronautes, granotes i papers de Salamanca

A Salamanca hi ha coses rares.

[@more@]

Salamanca és coneguda sobretot per la seva prestigiosa universitat, creada el 1218 pel rei Lleó Alfons X i reestructurada per Alfons X, el 1254. Una universitat de la qual Unamuno en fou nomenat rector el 1901. En diuen la "docta ciudad".

Tanmateix, rera aquesta fesomia cum laude, Salamanca amaga certes rareses i excentricitats. Bé, totes les ciutats en tenen de rareses, de coses i persones estranyes, això no ens ha de sobtar. Però, pel cas, vull destacar quatre figuretes de Salamanca que m’han cridat l’atenció. Es tracta de quatre petites escultures en baix relleu, dues de les quals es troben en la mateixa Universitat i les altres dues a la Catedral Nueva (s. XVI) de la ciutat:

  • La granota. Una de les rareses més conegudes de Salamanca és una granota que es troba una mica amagada, esculpida sobre una calavera en la
    pilastra dreta de la façana plateresca de la Universitat. Malgrat que no hi ha uninimitat en quant al seu significat, es creu que es tracta d’un símbol de la
    luxúria i la mort que, associada a la calavera, representa la fugacitat
    dels plaers de la carn. No obstant, la interpretació que avui en dia
    està més extesa a la ciutat és la que apunta que l’estudiant que
    aconsegueixi veure-la, aprovarà els seus estudis i tindrà bona sort. I
    ja tens, cada dia, una munió de persones palplantades davant la façana,
    fent mans i mànigues per descobrir-la.
  • L’home trempat. Escultura de la figura d’un home mostrant el seu penis en erecció, situada en el Patio de las Escuelas, on es troba la façana de la Universitat. Es troba també una mica amagada i és de difícil veure si no es busca expressament.
  • L’astronauta (foto superior). A la Puerta de Ramos de la Catedral Nueva de Salamanca hi ha tallada, en pedra daurada de Villamayor, la figura d’un cosmonauta (!). De seguida et preguntes: com era possible aquest tipus de representacions al s. XVI? Bé, la resposta no té més misteri, ja que no es tracta d’una peça del XVI sinó que s’hi va incorporar en la restauració que es va fer de la catedral als anys ’80. La van incorporar ja que, els antics canters i constructors de catedrals utilitzaven un curiós mètode per firmar les seves obres, utilitzant un element del seu temps, quasi sempre camuflats sota figures. I els restauradors de la catedral van pensar, quin millor signe identificatiu dels nostres temps que l’assalt a l’espai? D’aquí l’escultura.
  • El dimoni amb el gelat. Es tracta d’una escultura d’un dimoni menjant un gelat de tres boles en un cucurutxo i que també es troba a la façana de la catedral . És el mateix cas que l’anterior, en aquest cas com a símbol del pecat de la gula.

Ningú, doncs, negarà el sentit de l’humor artístic de Salamanca. Per això, és una llàstima que la recent decisió de l’Estat de retornar, als seus legítims propietaris, la documentació que es troba a l’Archivo General de la Guerra Civil, restituint el vergonyós espoli manu militari franquista (i compensant Salamanca amb la ubicació del Museu Nacional de Arquitectura), hagi estat portat amb tanta insensatesa i de forma tan impresentable pel seu alcalde, Julián Lanzarote (PP).

Tanmateix, Salamanca resisteix. No només les darreres manifestacions convocades per Lanzarote van a la baixa de forma contundent sinó que també trobem entre cada vegada més salmantins i salmantines declaracions en veu alta i raonades en contra d’aquestes actituds de tuf ranci i amenaçador. A tall d’exemple, llegiu:

La ciutat docta mereix que l’estol de gavines naftalíniques de’n Lanzarote passin a ser com l’astronauta o la granota, divertimentos de façana per a turistes.

[Foto superior: Dextrano a Flickr]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Astronautes, granotes i papers de Salamanca

  1. un article molt currat, pia almoina, passe a recomanar-lo a un amic

  2. Dan diu:

    I que bé que es menja per Salamanca! Aquells iberics, aquell Ribera del Duero, aquell cochinillo cuchifrito…
    Llastima d’aquell alcalde que tenen…

  3. Nica diu:

    Com diu el Dan, s´hi menja molt bé per allà ;-). Jo ho he vist tot excepte el dimoniet amb cucurutxo, i és una pena que hagi passat tot el que ha passat i que ara es conegui una ciutat tan maca per un fet així…

Els comentaris estan tancats.