Ben endins

clic de playmobilQuè s’amaga dins nostre?

[@more@]

Miguel Ángel, el geni del Renaixement italià, concebia les seves
escultures com si aquestes ja es trobessin contingudes en el bloc de
marbre, abans de treballar-lo. Entenia que la seva feina, en tant que
es escultor, era la de treure-li al bloc allò que li sobrava fins que
sorgissin aquelles belles figures contingudes ben endins de les seves entranyes.

Una imatge semblant és la que sovint fem servir per referir-nos a la nostra interioritat personal. Es pensa que el jo és una mena de realitat oculta, única, amagada molt endins, com les escultures de Miquel Àngel. És la nostra essència, diem. Però, de fet, és un mite. És un problema psicològic.

No hi ha una absoluta privacitat, un amagatall endinsat dins nostre que ens oculti de forma absoluta
el que pensem, sentim, sabem, el que tenim intenció de fer… Tot això
és personal, és clar. Ara bé, l’expressió dels nostres desigs, pors,
sentiments, intencions, etc., té sempre un caràcter públic. Si els
expressem de la forma adequada, s’entendran; i s’entendran fins i tot
si no els mostrem (en un acte molt emotiu, un enterrament, per exemple,
contenir el plor pot ser tan o més emotiu que plorar de forma
desenfrenada).

En canvi, quan expressem incorrectament, llavors ens
malinterpreten i fracassarem en el nostre acte comunicatiu i és quan
pensem que allò que tenim a dins, encara que ho hàgim mostrat incorrectament, l’altra persona pot entendre-ho si ho busca "més enllà" o "mes endins"
del que hem comunicat. Però, com ho farà per trobar-ho? On ha de
buscar-ho? Al nostre inteiror? Com ha de fer-ho per trobar-ho dins nostre? Massa difícil…

[Foto superior de Moto Browniano’s a Flickr]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Ben endins

  1. frederic diu:

    per això és bo saber-se expressar, saber comunicar i no cal que sigui només amb la paraula, un petit gest de vegades pot dir molt més.

Els comentaris estan tancats.