Psicostasis

Quan moris et pesaran l’ànima.

[@more@]

Tant és que siguis creient com no creient, ateu o devot, cristià o jueu, quan la teva vida fineixi t’espera la psicostasis. La teva ànima abandonarà el teu cos i serà sotmesa al judici definitiu. Prepara’t.

La psicostasis
és la representació del pes de l’ànima del difunt a càrrec d’ésseres
preternaturals. Es tracta d’un dels temes més antics de la nostra
cultura que es remonta originàriament a l’art egipci faraònic i que, a
través de Bizanci i l’art copte, es va popularitzar a tot Europa durant
l’edat mitjana.

Segons el Llibre dels morts, el déu Osiris presidia el tribunal que jutjava [es]
les ànimes. Anubis col·locava el cor del mort en un dels plats de la
balança i en l’altre una ploma Maat (deesa de la Veritat i la
Justícia). Si pesava més el cor, volia dir que estava ple de males
accions i Ammit, un ésser meitat cocodril, meitat elefant, devorava el
difunt jutjat. En canvi, si la balança es decantava cap al costat de la
ploma, llavors havia de respondre a les preguntes dels 42 jutges que
l’interrogaven sobre 42 pecats diferents de la seva vida. Si superava
la prova significava que el cor estava lliure de males accions. Llavors,
era conduït pel déu Orus cap al regne d’Osiris (1).

La psicostasis,
però, ens és més familiar a través de l’art medieval. Ens arriba
sobretot a través de les primeres comunitats cristianes a Egipte, els coptes [es]
(s. IV-VII dC), que és on neix el culte a l’arcàngel Sant Miquel.
Durant l’Alta Edat Mitjana, el culte al príncep de les mílicies
celestials pren encara més devoció i és quan apareix representat amb la
balança que pesarà [es] les ànimes dels difunts (2).
Donat que aquest judici també suposa una lluita contra el dimoni, com a
arcàngel psicopomp, Sant Miquel normalment haurà de vetllar perquè el
dimoni no enganyi durant el pes de l’ànima intentant decantar el plat
al seu costat.

La balança, en aquest cas, és el símbol
utilitzar per representar la Justícia. En podem parlar algun dia, però
es tracta d’un símbol que també té arrels molt remotes i utilitzades ja
des de les cultures egípcia, grega [es] i romana.

Als nostres dies ja estem acostumbrats a pujar a les
balances. Ens en solem fer un fart gaire bé a diari. No crec, per tant, que ens sigui
cap inconvenient fer-ho una última vegada quan hàgim finat. Segur que ens posen a dieta eterna.

(La foto superior és obra de Rashuli)

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Psicostasis

  1. frederic diu:

    És que ni morts ens podran deixar tranquils?

  2. Rashuli diu:

    Disculpa, he debido borrar la foto que habias enlazado en esta página, si lo deseas me comentas cual era y la vuelvo a subir.

    Un saludo

Els comentaris estan tancats.