El principi de l’etcètera

L'espiral de FraserL’art és un engany? És una il·lusió? Quina pregunta tan vella.

[@more@]

No ho se, però el que sí que podem dir és que les representacions pictòriques artístiques, al cap i a la fi, no fan
més que basar-se en il·lusions. Il·lusions que es recolzen en el que EH Gombrich va batejar com el "principi de l’etcètera": la nostra tendència a donar per
suposat que quan veiem uns pocs membres d’una sèrie, els veiem tots. I això és degut al fet que el sistema humà de visió no és infalible sinó que molt sovint respon a uns patrons millor que a altres i, fins i tot pot autoenganyar-se quan aplica pautes d’interpretació en situacions ambígües generades per l’existència d’il·lusions visuals, ambigüitats i inconsistències.

És a dir, la nostra ment ens planteja hipòtesis sobre el que veiem que acceptem com a bones immediatament; això, de vegades, pot donar lloc a il·lusions molt curioses. En aquesta nova categoria que estreno intentaré explicar-ne algunes.

Per començar, la més famosa de totes és la coneguda "espiral de Fraser". Sovint les il·lusions òptiques acaben esbaint-se quan un es fa conscient del "truc" que les provoca. Però això no passa amb l’espiral de Fraser. Com es veu a la imatge sembla que hi hagi una espiral. Però resulta que no hi ha cap espiral sinó que del que es tracta no és més que un seguit de cercles concèntrics. La comprovació és senzilla. N’hi ha prou amb resseguir-ne qualsevol amb el cursor del ratolí.

L’efecte d’espiral es produeix perquè el nostre mandrós cervell quan veu tants moviments dirigits cap al centre i el desconcert de l’esquema entrecreuat del fons, recorre al principi de l’etcètera i suposa que les línies blanquinegres també s’hi dirigeixen. Donat que aquesta hipòtesi no entra en contradicció amb cap altre estímul, no es molesta a realitzar anàlisis addicionals. D’altra banda, seria una bogeria haver de fer-ho sempre.

(EH Gombrich. 1998. Arte e ilusión. Estudio sobre la psicologia de la representación pictòrica. Madrid, Ed. Debate).

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: El principi de l’etcètera

  1. Luthien diu:

    Doncs jo juraria que era un esperial… Els meus sentits m’enganyen!!
    Molt interessant el post

  2. frederic diu:

    D’aquests exercicis o il.lusions òptiques hi ha un munt i quan veus l’explicació, t’en fas creus de com el cervell ens arriba a enganyar i és que en definitiva, som uns mandrosos. Però de totes maneres tots aquests exercicis tenen algun truc, en aquest cas el fons i també que les línies dels cercles son blanc i negres, fent espiral

Els comentaris estan tancats.