La carcúndia

"Que se metan los cuartos por donde les quepan", "que se ande con cuidado", "este país no puede depender de una minoría minoritaria", "no pienso esperar a que sea el Gobierno catalán el que nos diga cuándo nos cierran el grifo"… Ibarra dixit.

[@more@]

M’agrada escoltar la carcúndia. M’agrada per
dos motius: en primer lloc perquè cada vegada que els seus
comandos actuen fan pujar l’interès per l’independentisme, tant a Catalunya
com al Euskadi; en segon lloc, perquè l’espectacle dels "pequeños
talibanes de sacristía" els situa a tots ells (Ibarras, Ansones i
Losantos) i de forma clara al cau d’on realment s’han alletat i encara
mamen: el de la caverna conservadora espanyola, rància i florida de tant estar cara al sol.
Que continuïn, si us plau, ens faran un favor a tots plegats.
Mentrestant,
però, no està de menys recordar que a hores d’ara, a l’Estat espanyol, hi
ha en marxa altres reformes estatutàries, a més de la basca i la
catalana. Reformes amb propostes agoserades que, malgrat tenir components
igualment reivindicatius al català o basc, no són objecte de gargalls
ni prèdiques fòbiques per part de ningú. Tres exemples:
1. El Parlament canari fa propostes de caràcter sobiranista com el
control de les aigües jurisdiccionals marítimes, que avui són
competència de l´Estat, o d´altres com el control de l´espai aeri,
delimitat per directives europees.

2. Les Corts valencianes (amb majoria absoluta del PP) proposa
que el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià sigui la
darrera instància judicial.

3. El Parlament andalús reclama disposar una agència tributària pròpia i competències en l’àmbit de la immigració, ara en mans de l’estat central.
Algú ha sentit piular en contra cap d’elles? Jo no.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.