Hi ha gent veritablement miserable.
[@more@]
Miserable és un
adjectiu que, com totes les paraules, té diferents acepcions i usos.
Aquí vull fer al·lusió a aquelles persones que són dignes de compassió
per la seva desgràcia; persones que són tant desafortunades que no pots
més que sentir pena per elles, pel que han fet o patit.
Aquesta tarda, en breus minuts, m’han plantificat tres casos al davant:
Cas 1 [es]. Miro les notícies i resulta que, a Granada, un home va apunyalar
ahir una senyora de 60 anys -que ha mort- i al seu marit de 70 -que
encara és viu-. Però resulta que fa un any, aquest matrimoni va perdre
una filla quan l’exmarit d’aquesta li va passar per sobre tres vegades
amb un tot terreny. Però, quatre mesos abans havien enterrat
el seu net, mort en un accident de trànsit. Pobres miserables.
Cas 2. Llegeixo al diari que un
home rep tres trets del seu soci en un atac de gelosia per un afer
amorós, a Platja d’Aro. L’home es veu que s’entenia amb l’exdona del
seu soci que, disgustat per aquest afer, li va acabar disparant tres
trets. Tot seguit, l’agressor es va entregar a la Policia: «He disparat a aquest que ara ve», va dir-los,
mentre el miserable arribava rera seu, ensangonat a la seu policial per
demanar auxili.
Cas 3. També al diari llegeixo que un pres, que tenia un ordre de requeriment d’evasió pendent de Quatre
Camins, va ser detingut per la Policia Local mentre es fumava un porro
al carrer i després d’haver comés un robatori en una entitat bancària
de Calella de la Costa. El que el fa un miserable, però, és que va entrar a la caixa on va exigir amb to amenaçador 500 €
als empleats de l’entitat, que van poder negociar amb ell i lliurar-li’n 65 € que és el que es va emportar.
El llenguatge és ric i sol sorprendre. El que ens sembla un insult també pot tenir significats totalment diferents. Com un empleat d’una caixa.
