La cultura mediterrània és plena de baladrers. [@more@]
baladrer -a (adj i m i f)
Que baladreja, que parla a crits o que crida esvalotant.
Ex: El teu cosí és un baladrer: quan ens trobem tots, només se’l sent a ell.
[Etimologia -De l’antic baladrar, llatí balatrare, relacionat amb el llatí familiar balatro, –onis, ‘xerraire’]
La paraula no sé si es pot perdre, però l’acció segur que no.
Ah, i benvingut a la colla de la «web del boli»!