Baladrer-a


La cultura mediterrània és plena de baladrers.

[@more@]
baladrer -a (adj i m i f)

Que baladreja, que parla a crits o que crida esvalotant.
Ex: El teu cosí és un baladrer: quan ens trobem tots, només se’l sent a ell.

[Etimologia -De l’antic baladrar, llatí balatrare, relacionat amb el llatí familiar balatro, –onis, ‘xerraire’]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Baladrer-a

  1. Joan i mig diu:

    La paraula no sé si es pot perdre, però l’acció segur que no.

    Ah, i benvingut a la colla de la “web del boli”!

Els comentaris estan tancats.