Descobrir asteroides amb el Google Earth

Llegeixo, impressionat, com només amb internet s’ha pogut descobrir el que semblen ser dos impactes d’asteroides a l’Àfrica.

[@more@]

Ho trobo increible. És com la història d’aquell aficionat a l’astronomia que es passa hores mirant pel seu telescopi i acaba descobrint un nou fenòmen al cel.

Doncs bé, el cas és que un tal Emilio González utilitzant només el fabulós Google Earth ha acabat per descobrir dos cràters candidats a ser el resultat de l’impacte d’asteroides contra la terra i que, alhora, poden ajudar a verificar la teoria d’una geòloga de la NASA.

González va decidir comprovar com es veuria un cràter d’uns 31 kilometres de diàmetre que es va descobrir recentment a Kebira (Egipte) utilitzant el Google Earth. Mogut per la curiositat i preguntant-se com és que ningú fins llavors se n’havia donat compte, va decidir explorar els voltants de Kebira a la recerca d’estructures semblants.

Fou llavors que va passar per sobre del Txat i es va adonar d’una estructura clarament circular; i a uns 50 kilòmetres d’aquest en va poder observar una altra. Serien impactes d’asteroides també? Eren cràters de volcans?, es va preguntar. El millor de tot, però, és que González va fer les comprovacions oportunes: va visitar la llista de cràterss d’impactes de la Universidad de Brunswick, de Canadá, on no se’n feia menció; tampoc hi figuraven a la llista d’impactes de dos geòlegs, amb qui va contactar.

Per sorpresa seva, la resposta que li van donar fou que no els semblava que hagués descobert una estructura volcànica (que sembla que seria el perill més immediat) sinó que aquelles estructures eren serioses candidates a ser impactes d’algun asteroide. Malgrat tot, li puntualitzaven que calia, de totes totes, una comprovació dels geòlegs sobre el terreny.

Sorpès, l’Emilio González va continuar buscant informació sobre cràters al Txad i va localitzar un article d’Adriana Ocampo, una investigadora del JPL de la NASA, que a través d’imatges de radar havia detectat varis impactes més al costat del cràter Aorounga (Txad),
i que era necessari confirmar.

Preguntant-se si els que ell havia descobert tindrien relació amb el cràter Aorounga, González va enlairar el vol del Google Earth per tal de veure tots els cràters en pantalla (a més de 300 kilòmetres de distància entre ells) i, emocionat, va comprovar com tots estaven en línia, obrint la possibilitat de confirmar la tesi d’Ocampo i d’haver descobert una línia d’impactes d’asteroides. Amb posteriors consultes fetes a altres geòlegs, sembla que el seu descobriment seria ferm, a l’espera de la confirmació in situ que calia fer.

El més al·lucinant de tot plegat, però, és que el sistema emprat pel nostre protagonista no són radars ni tecnologia de la NASA sinó, simplement, un programari de distribució gratuïta que tots podem tenir instal·lat al nostre ordinador!

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.