Arqueoastronomia

O com evitar fer el ridícul crient en extraterrestres.

[@more@]

Qui no ha sentit mai parlar de Stonehege com un conjunt megalític construit pels extraterrestres? O que els extraterrestres o els atlants van ser els que van aixecar les piràmides d’Egipte? Quan sento interpretacions d’aquest tipus no puc més que pensar que les teories medievals que afirmaven que la terra era plana i que més enllà del mar hi havia un abisme, encara perduren en els nostres dies amb formulacions diferents.

El cas és que, per contra, hi ha una jove disciplina científica, no massa coneguda, val a dir-ho, que estudia la posició i l’orientació espacial que tenen construccions o llocs sagrats d’antigues civilitzacions, en relació als aconteixements astronòmics de les seves èpoques (des d’eclipsis, postes i sortides de sol, solsticis, llunasticis i d’altres). Es tracta de l’arqueoastonomia, una branca de l’astronomia i de l’arqueologia que
conjuga el coneixement de diverses branques humanístiques (arqueologia,
etnohistòria, epigrafia i història de l’art) amb mètodes quantitatius,
especialment l’estadística.

La seva finalitat és comprendre millor quin paper jugava el cel en la visió del món i l’expressió cultural d’aquells pobles. L’arqueoastronomia es centra, doncs, en fer anàlisis dels diversos aliniaments d’edificis, construccions, monolits, etc., respecte al que podrien estar observant al cel els seus constructors. Aquesta disciplina permet aprendre que moltes construccions antigues de grans monuments com la Piràmide de Gize o el Palau Maya del Governador a Uxmal, Yucatan, van ser construïdes amb una aliniació i orientació cardinal o aliniats exactament amb el planeta Venus, o amb altres correlacions estelars.

Tot plegat, ens dóna eines molt més interessants per comprendre alguna de les funció que realitzaven les magnífiques i sorprenents construccions que ens han deixat altres civilitzacions. Resulta interessant saber, per exemple, que la geometria de Stonehege (3.000-1.000 aC) va anar evolucionant fins tenir una quantitat tal de megalits aixecats que podrien haver servit com a marcadors de fenòmens complexos com la predicció d’eclipsis. O bé com un dolmen com el de Sant Genís, a Santa Coloma de Gramanet, pot resultar ser un indicador equinocial.

En definitiva, l’arqueoastronomia és molt més estimulant i aclaridora que no el sabor a màgia i a marcians de les teories new age; i s’està consolidant com una disciplina que mica a mica va aportant interessants treballs a la ciència i el saber.

[Foto superior: de jmknapp]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Arqueoastronomia

  1. Myrddin diu:

    També es diu que va ser un mag qui va fer portar les pedres d’Stonehenge… diuen que es deia Myrddin… 😉

  2. Myrddin, aquesta no la sabia. 🙂

  3. Alae diu:

    Jo encara crec en extraterrestres, sols hi ha que veure les cares d’alguns, sobretot, per la televisió.
    Amb tot això que has contat, hem done compte de com hem endarrerit. La gent pensava molt més abans que ara, no? I amb menys recursos.

Els comentaris estan tancats.