L’estrella de l’Epifania

Era una estrella màgica la que va guiar els Reis Mags fins a Betlem?

[@more@]

La nostra cultura cristiana, i una tradició popular
molt arrelada, ens porten a imaginar els Tres Reis d’Orient sobre uns
camells i seguint una estrella amb cua que els guia fins al pessebre del nen Jesús, el Messies.

Fa més de mil anys que s’intenta donar una explicació raonable a aquest fet, narrat pels Evangelis (Mateu, 2) i representat moltíssimes vegades en l’art. De fet, el tema es va popularitzar a través del gran Giotto que va ser qui primer va pintar l’estrella amb cua, a L’Adoració dels Reis Mags (1305-05), després que el 1301 possiblement quedés corprès en veure el pas del cometa Halley.

La interpretació científica sobre què era aquella estrella màgica,
però, es remunta a les teories de Johannes Keppler que va suposar, a
principis del segle XVII, que es tractava d’una conjunció planetària. Recentment,
però, alguns astrònoms han analitzat diverses hipòtesis possibles del fenòmen. Em referiré aquí als estudis i al llibre Star of Bethlehem de Mark R. Kidger, astrofísic de l’Instituto de Astrofísica de Canarias que sembla donar la teoria més provable al respecte.

El punt de partença és simple. Donada la falta de testimonis i d’informació fiable de l’època sobre què era l’estrella de Betlem, se’ns presenten tres possibles hipòtesis d’interpretació:

Descartant la tercera hipòtesi i donant un vot de
confiança a la segona, cal, encara, saber quan es va produir exactament
aquest fenòmen per poder saber què era. En aquest sentit, les
evidències històriques porten a suposar que el naixement de Jesús es va produir entorn la Pàsqua jueva de l’any 5 aC, la qual cosa vol dir que caldria datar el Nadal sobre la segona quinzena del mes d’abril.

A partir d’aquí, podem buscar els fenòmens
astronòmics que poguessin cridar l’atenció dels Reis Mags i, en base a
evidències històriques i científiques, descartar-ne alguns. Així, es
pot afirmar que l’estrella de Betlem no va ser
el planeta Venus, una supernova, el cometa Halley, el cometa Hale-Bopp,
un meteorit, la conjunció de Venus amb Júpiter, ni una ocultació per la
lluna.

Així doncs, què va ser l’estrella anunciadora? A quin fenòmen astronòmic la podem atribuir? Val a dir que,
per aquelles dates, hi va haver al menys tres fenòmens astronòmics remarcables que van ser descrits per contemporanis de l’època i plantejats com a hipòtesis possibles:

Tanmateix, la hipòtesi
de Kidger, passa per un fenòmen que succeeix just durant les dates
apuntades anteriorment, al març de l’any 5 aC, i que té prou magnitud com perquè fos presa per un signe diví.

És molt provable, doncs, que els Mags (que, al cap i
a la fi, eren astrònoms que cercaven senyals al cel de la vinguda d’un Messies redemptor), estiguessin molt pendents del que estava
passant al firmament, sobretot en la constel·lació de Peixos. Donats els fenòmens astronòmics anteriors a l’aparició de la nova (que ja els van posar en guàrdia), van saber immediatament que aquell espectacular fenòmen que veien era la senyal
que esperaven.

Amb tot això, no tinc cap mena de dubte que, si avui en dia veiéssim un fenòmen astronòmic semblant, les teories apocalíptiques, visionàries i profètiques, circularien tant o més de pressa entre nosaltres que en l’època de Jesús (recordeu sinó què va passar amb la darrera visita del Halley?). Vaja, que tampoc hem canviat tant.

Tweet