El peix de Déu

Abans de la creu va ser el peix.

[@more@]

Si bé la creu és la representació simbòlica de Crist i el cristianisme més coneguda arreu, el símbol del peix, l’ichtus, era el que identificava els primers cristians.

L’ichtus o ichthys -es pronuncia ijtus o ijtis i significa "peix"-
és un símbol format per dos arcs que s’intercalen de forma que dibuixen
el perfil d’un peix. S’especula
que, abans de l’edicte de Milà (313 aC) [es],
quan els primers cristians eren perseguits per Roma, aquest símbol va
ser utilitzat com el símbol secret que els identificava. Quan una
persona
dibuixava unes línies rectes i corbes al terra, de forma aparentment
al·leatòria, de les quals una d’elles era un arc circular (mig ichtus). Si l’altra persona amb la qual parlava dibuixava més línies i completava la figura, ambdós sabien que eren cristians.

El símbol sembla que podia estar
inspirat tant per l’episodi de la multiplicació dels pans i peixos com
pel del menjar dels set deixebles després de la Ressurrecció de Crist a
la riba del mar de Galilea (Jn. 21:9). Tanmateix, la seva popularitat entre els cristians va ser deguda, sobretot, a l’acròstic "ΙΗΣΟΥΣ ΧΡΙΣΤΟΣ ΘΕΟΥ ΥΙΟΣ ΣΩΤΗΡ"
(Iēsoûs Christós Theoû hYiós Sōtér), que es forma a partir de la
paraula grega ΙΧΘΥΣ (peix), i que significa "Jesucrist, Fill de Déu,
Salvador".

S’entén així que la paraula ichtus i
la representació d’un peix tinguessin pels cristians tanta importància:
era una breu professió de fe en la divinitat de Crist, el Redemptor de
la humanitat. De fet, ells mateixos es proclamaven "petits peixos", tal i com
va escriure Tertulià a De baptismo: "Nosaltres, petits peixos, rera la imatge del nostre ichthys, Jesús Crist, naixem en l’aigua".

Des del segle I
fins el IV dC, el símbol del peix es representava també al costat d’altres símbols cristians,
com el colom, l’àncora o
el monograma de Crist, tal i com els trobem en multitud de llocs
(frescos, escultures, anells, segells, ceràmica, etc.). La forma del
peix mai va tenir importància, excepte des del s.II dC que es solia
utilitzar la forma del dofí, sembla que per l’estima popular que tenia
el mamífer que se’l considerava com un amic de l’home. A partir del
segle IV dC, gradualment, el símbol del peix desapareix, llevat
d’exemples ornamentals que trobem en piles o copes baptismals.

La creu prendrà el relleu.

(Un bon article al respecte aquí [es])

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: El peix de Déu

  1. pentesilea diu:

    molt interessant… més, més 😉

  2. frederic diu:

    Vaig a posar una mica la “punteta”: serà el 313 d.C., no?
    I més: aquests peixos es semblen una barbaritat als de la Caixa de Girona.
    La creu no deixa de ser un símbol de tortura i mort, són més màgics els altres símbols.

  3. frederic, cert. Error de picatge: és 313 dC.
    Sí, Caixa de Girona té un peix al logo!! No hi havia caigut. No m’extranyaria que hi hagués relació (no té connexió amb l’Opus Caixa de Girona???).
    En quant a la creu… no tan sols és símbol del cristianisme. Hi ha molts tipus de creus i molts usos. N’hauria de parlar algun dia…

    Pentesilea, merci 😀 N’hi haurà més

Els comentaris estan tancats.