De alchemia traditio

Els alquimistes d’avui en dia porten corbata, són suïssos i es forren.

[@more@]

Llegeixo que
una empresa suïssa ofereix des de Barcelona l’oportunitat de convertir les cendres d’un difunt en un diamant; després, hom pot portar-lo
incrustat en un anell, un penjoll, una arrecada o qualsevol altre
joiell.

El procés es basa en el fet que el cos humà està composat per un 20%
de carboni, el qual és la principal matèria dels diamants. L’empresa en
qüestió trasllada les cendres del finat al laboratori que té a Suïssa;
allà, a través d’un procés químic que té lloc a temperatures superiors
als 1.800 graus i a una pressió molt alta, es converteix el carboni que
resta a les cendres en una pedra preciosa d’entre 0,3 i 1 quilat, en un
termini d’unes sis a vuit setmanes. El preu també és per morir-s’hi:
entre 3.000 i 7.000 €.

Tot plegat, em fan pensar en l’antiga alquímia medieval. Durant segles els alquimistes van cercar la tècnica adequada per converitr en or un "metall base". Creien,
per exemple, que un metall tan poc valuós com el plom es podia
transformar en or agregant-hi una quantitat exacta de mercuri. Pensaven
que una substància podia transformar-se en una
altra simplement afegint i substraien elements en les propietats
adequades. Així, estaven convençuts que a través de la combinació de
tres principis (el mercuri, el sofre i la sal) podrien transmutar els
metalls. Això, però, només es podria fer en presència d’un catalitzador
al que van anomenar "pedra filosofal". La cerca d’aquesta "pedra
filosofal" és pràcticament la història de l’alquímia.

Pel que sembla, als nostres dies algú ha acabat per descobrir la
pedra filosofal. L’or, però, s’ha transmutat en diamants i els metalls
en cendres dels morts. L’encant dels alquimistes ha deixat pas a les
corbates suïsses, a la bruixeria hipertecnològica i al catàleg
d’ofertes dels serveis funeraris.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: De alchemia traditio

  1. Antoni diu:

    Suposo que el diamant és més gros com més voluminós sigui el difunt…

  2. frederic diu:

    És que ja no saben quines tonteries inventar per fer diners. Imagina’t que portes el mort en un anell i t’atraquen:
    -Ei! No em robis! Que t’enportes el meu avi!!!

  3. Myrddin diu:

    Ja no saben que més fer…

    A qui li pot interessar dur una joia amb les restes d’un parent? No ho entenc.

Els comentaris estan tancats.