Busques la teva mitja taronja?

L’altre dia em van dir "ets la meva mitja taronja". I jo li vaig dir que era una platònica.

[@more@]

No us heu preguntat mai d’on surten expressions tant
populars com aquesta de "la mitja taronja" que tant fem servir? Doncs
bé, moltes d’elles tenen origen en la Grècia clàssica; com és aquest
cas.

I és que aquesta expressió de "la mitja taronja" fa referència a un dels passatges més bells i coneguts de Plató, al diàleg el Banquet,
on ens exposa la seva teoria sobre l’amor i del mite de l’andrògin
(192e). És preciós i un dels textos que més han influït en la nostra
cultura.

Val a dir, però, que a tot el diàleg, la teoria de
l’amor és una teoria que fa més referència a l’amor homosexual que heterosexual,
ja que els gregs consideraven les relacions homosexuals compatibles amb
les heterosexuals i concurrents amb el matrimoni; a més de donar-los
una dimensió educativa que no existia en la relació home-dona
(trobo que és una bona referència a tenir en compte ara que es parla tant del matrimoni homosexual i dels seus fills).

El mite de l’andrògin s’explica en boca
d’Aristòfanes. L’estat actual dels éssers humans, diu, no és
l’originari sinó que antigament tenien dos cosos amb quatre braços,
quatre cames, dos caps, etc. Es tractava d’éssers que eren circulars i
que tenien tres gèneres: masculí-masculí, femení-femení i
masculí-femení. Però, donat que eren arrogants i perillosos pels déus,
Zeus va decidir dividir-los per la meitat i va ordenar a Apol·lo que
curés i arreglés tot el que implicava aquest tall.

Tanmateix, aquestes meitats morien de nostàlgia, anhelant la seva altra meitat, la seva "altra taronja". I aquesta recerca és éros.
Quan es troben les dues meitats que originariament estaven unides,
llavors sorgeix l’alegria de l’amor. D’aquí que quan estem enamorats
vulguem una unió més duradera i complerta que la que pugui donar la
mera relació sexual. Si som curosos i piadosos dels nostres deures
morals i religiosos, diu Aristòfanes, podrem ésser recompensats,
assolint de nou la nostra naturalesa original. Però, si no ho som, Zeus
ens pot tornar a tallar en dos una altra vegada i esdevenir com un
animal o una figura en relleu.

Val mes anar amb compte o acabarem com un peix fregit.

(Platón. Diálogos. III. Fedón, Banquete, Fedro. Madrid, 1992, Ed. Gredos, col. Biblioteca Clásica Gredos, núm. 93)

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Busques la teva mitja taronja?

  1. pentesilea diu:

    sí, a més d’un li aniria bé repassar o descobrir El Banquet…
    😉

  2. isnel diu:

    Ja veus, ostres! Tants anys pensant d’on venia això tan estrany i avui, en un plis-plas, au, aclarit! Gràcies!!!

  3. Myrddin diu:

    Molt bona la explicació, no la sabia. Clar que no sé si Plató s’explica el fet que una persona pugui enamorar-se més d’un cop. En deia res de que cadascú té “n” mitjes taronjes?

Els comentaris estan tancats.