Dear heather


Hi ha veus que marquen com el ferro roent, que se’t fiquen dins i ja no surten. La d’en Leonard Cohen, almenys per mi, és una d’aquestes.

Després de tres anys en blanc, acabats de fer els 70 i havent tingut ja les prescriptives experiències místicozen en el monestir budista de torn, segueix cortejant les dones i fent-nos sentir cohendependència amb el seu nou disc: Dear heather. No defrauda, al contrari, és un dels millors que mai ha tret.

[@more@]

Fet per un seductor nat de veu cavernosa, melangiós i conscient de les escenes íntimes de multitud de parelles que ha acompanyat la seva famosa "Suzanne", entre d’altres, el nou disc respira a balada, a música celta i a soul. No sorprén amb novetats que ja no anirien amb ell sinó que reafirma la seva trajectòria transparent i marcada per la seva veu, única.

Per mi, és un disc que s’ha de tenir i escoltar com si tinguessis davant una copa amb un caldo de vi del bo i vell. En fas un glop, inundes el paladar i l’escampes per tots els racons de la boca per assoborir el seu sabor abans no l’empassés amb gust. En Leonard és això, gust maserat amb els anys que garanteix el plaer.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Dear heather

  1. Llibert diu:

    Estic amb tu, aquest home, és impresionant. La seva discografia no te pèrdua.

Els comentaris estan tancats.