Ordesa “mon amour”


Us agrada la muntanya? L’alta muntanya? Disfruteu caminant, grimpant, carregant motxilles? Fa uns deu anys vaig tenir ocasió de conèixer un paradís per aquests gustos. Us el recomano. No us el perdeu.
[@more@]


Heu estat mai al Parc Nacional d’Ordesa i el Mont Perdut?
Es troba al Pirineu, a la província d’Osca. He voltat pel Parc Nacional
d’Aigüestortes, el del Delta de l’Ebre, el dels Pics d’Europa i un
llarg etzètera. Sens dubte -al menys per mi-, el d’Ordesa és el millor, on més he disfrutat de la muntanya i on més ganes tinc de tornar.



Vam arribar-hi per Torla,
el petit poblet que dóna entrada al Parc. Allà hi vam passar la nit
abans d’endinsar-nos al sector Ordesa (hi ha quatre sectors). El nostre objectiu era pujar al Mont Perdut
(3.355 m.).
Era setembre, com ara. Hi havia gent, però sense aglomeracions. Anàvem
carregats amb motxilles i amb tot allò indispensable per passar-hi cinc
dies: tenda, sacs, roba i aliments. La caminata fins el refugi de
Góriz (2.190 m) -on vam plantar la tenda al costat de moltes altres- és llarga, sobretot si vas molt
carregat. Però val la pena. Passes per llocs excepcionals i amb gran
diversitat d’ambients: boscos (com el de la foto d’aquí dalt), un riu preciós, les Grades de Soaso (vegeu la fot de sota),
la cascada de Cua de Cavall…




Una vegada arribats a Gòritz tens dues
opcions: fer nit al refugi que hi ha o bé plantar la tenda a la zona
permesa (i això és excepcional en els Parcs Naturals!). Nosaltres vam acampar. Des d’allà
dalt, després, pots fer via cap al Mont Perdut, sempre que s’hi vagi
ben equipat. Nosaltres, vam trobar una glacera que ens impedia el pas
ja que no portàvem grampons i no vam aconseguir arribar a dalt. Però
l’excursioneta s’ho mereixia.



I ara, si m’ho permeteu, cinc consells pràctics:

1. Fer nit a Torla el primer dia. El viatge fins allà ja t’ocupa mig dia i al
següent entres al Parc i et fas un fart de caminar. A Torla hi ha
alguna fonda agradable, però millor reservar-ho abans. també hi ha càmpings.
2. Porteu cantimplora.
Tota la travessa és molt agradable i durant la primera part tens el riu
a prop i et pots assedellor. Però després de la Cua de Cavall
t’enfiles amunt i ni rastre de l’element líquid. Sense cantimplora
passes sed i perds forces. No us la deixeu.
3. No cal escalar.
Quan arribes a la cascada de la Cua de Cavall hi ha una gran paret que
impedeix el pas, a menys que l’escalis. Ja hi ha preparades unes cadenes
a la roca i es pot anar pujat mica a mica. No es difícil, però si no
estàs acostumbrat a grimpar… impressiona. Bé, no cal fer-ho. A mà
dreta, hi ha un petit caminet que també puja dalt. Queda una mica
amagat, però hi és (a la quarta foto es pot apreciar: és el corriol de la dreta). Si l’agafeu, us estalviareu l’escalada.
4. Anar equipats. És
important. Si es vol pujar al Mont Perdut s’ha de tenir
en compte que hi ha glaceres perpètues. Es tracta de grans troços de
gel i neu gelada que, a menys que es portin grampons, et poden impedir
el pas en algun tram. A nosaltres ens va passar. Capelines, indispensable. També és indispensable
un bon mapa d’alta muntanya. I, si s’acampa, una bona tenda. Al
setembre és perfectament possible que nevi. De fet, la primera nevada
d’aquell any ens va enganxar allà dalt. Per la nit sentíem que plovia,
l’endemà ens despertem, obrim la cremellera i… tot nevat! Va ser
fantàstic.
5. Excursions o alta muntanya? Ordesa ho permet tot. Si tens ganes de fer unes horetes de caminada, ho pots fer tranquilament. Per passar un bon dia és molt recomanable anar fins a les Grades de Soaso o, més enllà, fins la cascada de Cua de Cavall (3-4 h. de durada). D’altra banda, si tens ganes de passar-hi uns dies i fer algun cim, també ho pots fer: a més del Mont Perdut tenim cims com el Tozal del Mallo (2.280 m.), l’Astazú Superior (3083 m.), etc. Disfrutar d’Ordesa no costa. Només entrant, només fent una petita excursioneta, ja s’aconsegeix.


Acabem mirant el Mont Perdut?


Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.